L'Audiència Nacional ha admès a tràmit una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció per un presumpte delicte fiscal i un altre de falsedat documental contra el president del Banco Santander, Emilio Botínn, i altres onze familiars (els seus cinc fills i el seu germà Jaime i els seus descendents).

Encara que tots ells han pagat en total 200 milions d'euros després de regularitzar la seva situació fiscal dels exercicis 2005 a 2009, Anticorrupció els ha denunciat perquè l'Agència Tributària no ha pogut acabar de comprovar que les declaracions complementàries presentades l'any passat fossin "completes i veraces" i el pròxim 30 de juny prescrivien els possibles delictes comesos per les corresponents a 2005.

La regularització sorgeix del requeriment que el maig de 2010 va fer l'Agència Tributària a 659 contribuents després de ser alertada per les autoritats franceses sobre persones amb fons no declarats en la filial del HSBC a Suïssa (aquestes dades van ser robats per un exdirectiu, el que ha generat problemes a França en la persecució penal dels presumptes defraudadors).

L'origen del patrimoni a Suïssa de la família Botín, que podria superar fins i tot els 1.000 milions d'euros d'acord amb la quantitat pagada a Hisenda, es deu a la fugida del pare de l'actual president del Grup Santander a aquest país en 1936, quan acabava d'esclatar la Guerra Civil espanyola i va ser cessat dels seus càrrecs a l'entitat financera.

Durant la seva estada a Suïssa, Emilio Botín Sanz de Sautuola i López va traslladar allà part del patrimoni familiar, que ha estat administrat per una fundació fins i tot després de la seva mort en 1993.

Arran que l'Agència Tributària requerís informació en 2010 al mort Emilio Botín Sanz de Sautuola i López per la informació rebuda del "cas HSBC", el president del Banco Santander, el seu germà Jaime i els seus respectius fills van procedir a regularitzar "voluntàriament" les seves declaracions de l'IRPF i de l'Impost del Patrimoni, segons fonts pròximes a la família.

En la via administrativa, aquesta regularització no els evitarà pagar una multa, que pot oscil·lar entre el 20 % de la quantitat defraudada si es considera que la presentació de les declaracions va ser voluntària (recàrrec) o un percentatge molt superior (entre el 50 i el 150 %) si Hisenda decideix que cal aplicar sancions per no apreciar l'existència d'aquesta voluntat.

En la via penal, el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu entén que "hi ha la possibilitat que hagués pogut cometre's un delicte contra la Hisenda Pública", encara que recorda que Anticorrupció ha interposat la denúncia "a prevenció que la regularització practicada pels denunciats no fos correcta".

Com s'encarreguen de recordar el jutge d'instrucció i el Ministeri Fiscal, si les declaracions complementàries fossin "completes i veraces", les actuacions dels botínn podrien no ser perseguibles des d'un punt de vista penal en virtut de l'article 305.4 del Codi Penal (que estableix que "quedarà exempt de responsabilitat penal el que regularitzi la seva situació tributària").

En l'acte d'admissió a tràmit de la denúncia, el jutge recorda que "la pròpia Agència Tributària manifesta la seva incapacitat per analitzar tota la informació facilitada en termini, donada l'extensa documentació aportada, la quantitat d'entitats intervinents, la dificultat per procedir a la seva identificació (...) i la complexitat de les estructures patrimonials (...) creades", que són de "difícil seguiment" al llarg del temps.

Per això, el jutge Andreu creu que el primer que cal fer per decidir si pot continuar la causa contra la família Botín és saber "quins conductes apareixen com exigibles a cadascun dels denunciats a fi de regularitzar o de posar en ordre la seva situació tributària.

Els acusen de tracte de favor

Mentre la família Botín va assegurar a través d'un portaveu que "està al corrent de totes les seves obligacions fiscals", el sindicat de tècnics tributaris Gestha va criticar el "tracte de favor" que s'ha dispensat a la família Botín, ja que se'ls va donar una segona oportunitat per pagar voluntàriament que no s'ofereix a la resta de ciutadans.