L'Íbex-35 va caure ahir 2,77% al tancament de la sessió i va perdre la cota psicològica dels 10.000 punts, arrossegada pel daltabaix de la banca i amb la prima de risc disparada fins a màxims anuals (284 punts).

Presa de la incertesa sobre la resolució del rescat de Grècia i les males perspectives de creixement econòmic als EUA, el selectiu espanyol va registrar l pitjor caiguda en 7 mesos, acusant el descens de valors com BBVA (-5,46%) i Santander (-4,79%).

IAG va ser l'únic valor de l'Íbex-35 que ha aconseguit escapar-se dels números vermells, després de conèixer-se que l'AIE alliberarà 60 milions de barrils de petroli per compensar les interrupcions del subministrament de Líbia.

A Europa van baixar les principals places: Milà, el 2,75%; l'índex Euro Stoxx 50, el 2,4%; París, el 2,3%; Frankfurt, l'1,9%, i Londres, l'1,8%.

Mentrestant, la Unió Europea pressionava ahir a les forces polítiques gregues a través de diversos fronts perquè acceptin les dures mesures d'austeritat que exigeix al país com a condició perquè pugui accedir a l'ajuda financera internacional

En el context de la cimera de la UE, que se celebra fins avui a Brussel·les, els líders conservadors van fer una fracassaa crida en aquest sentit al líder de l'oposició helena, Antonis Samaras, a una reunió del Partit Popular Europeu (PPE).

En la reunió, celebrat abans de la cimera de la UE, el líder del partit grec Nova Democràcia va respondre reiterant el seu rebuig al nou conjunt de mesures d'austeritat impulsades pel Govern socialista, després d'explicar que Grècia necessita accions diferents de l'austeritat "que garanteixin que l'economia es recuperi i torni l'ajuda" que ha rebut.

El consens de les forces parlamentàries gregues a favor de les noves mesures d'ajust per valor de 28.000 milions és una de les condicions exigides per la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI) a Grècia per desemborsar els 12.000 milions del pròxim tram del rescat i evitar així la suspensió de pagaments del país mediterrani.

A fi de facilitar la decisió parlamentària i combatre el creixent rebuig popular a les mesures d'ajust, el president de la Comissió Europea, José Manuel Barroso, va proposar dimarts avançar l'accés als fons comunitaris que corresponen a Grècia.

Aquest avançament tindria per objectiu contrarestar l'efecte dels ajustos sobre el creixement i l'atur, una idea que havia de ser analitzada ahir pels líders de la UE

Els països europeus van avançar dimecres en demanar als grans bancs i asseguradores forquilles de deute de Grècia que s'impliquin en el segon rescat del país.

En aquesta iniciativa va participar la vicepresidenta segona del Govern espanyol, Elena Salgado, qui va convocar els alts directius de les grans entitats espanyoles per demanar-los suport en el rescat grec.

Més enllà dels detalls del segon pla, que podria situar-se entre 90.000 i 120.000 milions d'euros i que no està previst que sigui aprovat fins a posteriors reunions dels ministres de Finances, els líders comunitaris intentaran pactar una declaració de suport explícit a Grècia en les pròximes hores.

A l'agenda de la reunió hi figuren altres punts importants, com la ratificació de l'italià Mario Draghi com a substitut del francès Jean-Claude Trichet al capdavant del Banc Central Europeu, encara que aquesta decisió es podria endarrerir.