Encara que portem molt de temps escoltant parlar d'ell, ara està cobrant més força que mai la creació d'un 'banc dolent' que aglutini tots els actius tòxics relacionats amb l'activitat immobiliària i que seria de titularitat pública.

El primer pas es donaria amb l'aprovació d'una legislació específica que regulés les societats que aglutinin aquest tipus d'actius. El problema actual és que la separació només suposa, en teoria, veure de forma més senzilla quina part de l'entitat és la més problemàtica i com separant aquests actius l'entitat genera resultats. Però res més. Filials al 100% dels bancs suposen que a l'hora de consolidar els seus comptes l'agregat sigui el mateix. Per això, caldria que altres empreses, ciutadans o entitats invertissin. Però qui arriscaria en empreses que cada dia valen menys i que només augmenten les pèrdues?

Aquest és el problema. Si es vol treure fora del balanç, cal aportar fons públics, els únics disposats a 'rescatar' els bancs, i per tant suposaria una nova intervenció, més gran que totes les vistes anteriorment.

El model pot ser divers. D'una banda es poden crear diferents entitats, la qual cosa pot generar ineficiències. Per què deu, dotze o quinze entitats i no només una si és l'Estat el titular dels actius? I especialment complicat serà definir el caràcter voluntari. Per descomptat, els bancs podran decidir adherir-se o no, però si hi ha una gran aportació de fons públics, l'opció és possible que sigui 'ara o mai'.