Totes les mirades es dirigeixen a Luis María Linde, recent nomenat conseller de l'entitat. L'Executiu no s'ha pronunciat sobre quins candidats estudia per a substituir Fernández Ordóñez, que és nomenat pel Rei a proposta del president del Govern. No obstant això, sí ha deixat clar que busca a algú independent que generi consens en l'oposició i que compti amb prestigi a nivell nacional i internacional. De fet, el que el Govern busca, segons fonts pròximes a l'Executiu, és un "tècnic impecable i amb reconeixement dins i fora d'Espanya".

De moment, el candidat número u en totes les quinieles és Luis María Linde, que compta amb una llarga experiència en el Banc d'Espanya, amb el qual col·laborava fins ara com a assessor per a Assumptes Internacionals. El nom de Lindee va començar a sonar amb força la setmana passada, quan va ser nomenat conseller del Banc d'Espanya, encara que no podria ocupar el càrrec més de tres anys, ja que la llei impedeix que el governador continuï en el lloc una vegada complerts els 70 anys.

El governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va comunicar ahir al president del Govern, Mariano Rajoy, la seva intenció d'abandonar el càrrec el 10 de juny, un mes abans que acabi el seu mandat.

El mandat de Fernández Ordóñez conclou el 12 de juliol, però ha decidit avançar el cessament perquè el seu successor "pugui incorporar-se l'11 de juny", i afrontar amb el temps necessari tots els passos que imposa la nova reforma financera.

El president ha recolzat la decisió de Fernández Ordóñez, perquè "afavoreix una transició àgil i eficient" en el lloc, i perquè "el Banc d'Espanya segueixi aportant el seu coneixement i professionalitat en la resolució dels problemes de la nostra economia i el seu sistema bancari", apunta el comunicat.

L'anunci inesperat de Fernández Ordóñez es produeix en un moment de fortes crítiques feia la seva figura per la manera com ha gestionat la crisi financera i els problemes de sanejament de la banca espanyola.

En les ultimes setmanes s'han intensificat les crides dels partits polítics de l'oposició perquè comparegui al Congrés i parli de la situació del sector i del rescat de Bankia, si bé de moment no s'han posat d'acord.

El propi Governador va remetre una carta a la presidenta de la Comissió d'Economia del la Cambra Baixa, Elvira Rodríguez, el passat 17 de maig, en la que es mostrava disposat a donar explicacions.

El governador hi explicava que les recents tensions a les quals s'enfronta el sistema financer espanyol han provocat una "lògica preocupació" sobre la seva situació.

Fernández Ordóñez, conegut com a MAFO, va arribar al Banc d'Espanya en 2006 i la seva labor ha estat marcada per la seva polèmica gestió de la crisi financera des del banc emissor. Entre 2008 i 2009 es va manifestar a favor de les fusions de bancs i caixes com a fórmula per afrontar millor la crisi, el que finalment s'ha portat a terme en diferents fases fins a l'actualitat.

També per aquestes dates es va mostrar partidari d'abaratir l'acomiadament per incentivar la contractació, declaracions per les quals va ser criticat pels sindicats i el Govern, i recolzat per l'oposició. El mes d'abril de 2009 va sembrar la polèmica al posar en dubte la solvència del sistema de pensions, qüestió que va ser desmentida per l'aleshores ministre de Treball, Celestino Corbacho.

Gairebé un any després, el febrer de 2010, va reclamar una profunda reforma laboral i va defensar la proposta, aquesta vegada formulada pel Govern i enviada als grups del Pacte de Toledo, d'endarrerir la jubilació fins als 67 anys per garantir les pensions, mesura d'ajust que va ser aprovada finalment per l'Executiu. Des d'aleshores no va deixar de manifestar les seves opinions sobre la necessitat d'abordar reformes profundes al mercat laboral.

Amb l'aprofundiment de la crisi i la posada en dubte pels mercats sobre el vigor del sistema financer espanyol, Fernández Ordóñez va pilotar els test de solvència el juliol de 2010 i juliol de 2011, que van ser aprovats en diferent grau per les entitats.

Durant aquests sis anys al capdavant del Banc d'Espanya, també li ha tocat coordinar el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i les fusions de caixes.

No obstant això, les tensions en el sistema financer per la crisi no van tardar a aflorar. Ja havien estat intervingudes CCM el 2009 i Cajasur en 2010, quan el Banc d'Espanya va haver d'agafar el control de la CAM, CatalunyaCaixa, Unnim, NovaCaixaGalicia i Banc de València.

Amb l'arribada del PP al Govern, el paper de Fernández Ordóñez es va desdibuixar i es va veure esquitxat per les crítiques dels populars per la seva actuació en la gestió de la crisi.