El Govern central prepara el Reial Decret que permetrà a totes les administracions públiques portar a terme acomiadaments col·lectius de personal laboral fix. El Ministeri de Treball ja ha elaborat un projecte de llei que persegueix regular les extincions massives de contractes, i un dels capítols està dedicat íntegrament a aprimar la despesa de personal dels ens públics. El director general de Treball, Javier Thibault, va remetre el 27 de juliol als sindicats l'esborrany de Reial Decret al qual se sotmetrà l'administració central, autonòmica, local i els ens instrumentals.
El diari Faro de Vigo ha tingut accés a la documentació remesa pel ministeri a les centrals sindicals sota l'epígraf «projecte de Reial Decret pel qual s'aprova el reglament d'acomiadament col·lectiu, suspensió de contractes i reducció de jornada». Es tracta de dos expedients diferents que detallen quins canvis legals faran per permetre l'extincions de relacions laborals, i sota quins supòsits es podran executar de manera imminent.
Les centrals van rebre per carta l'esborrany, i ahir va finalitzar el termini de consultes per realitzar «observacions» sobre el mateix. La reforma laboral havia inclòs ja la possibilitat d'acomiadar empleats públics per causes econòmiques o organitzatives, però el que ara fa l'Executiu és elaborar el Reial Decret que li dóna forma.
«Es remet una nova versió del projecte de Reial Decret», va indicar en la seva missiva Javier Thibault. «Es prega que les observacions que puguin formular-se se centrin en el Títol III» €continua€ «que contempla la regulació dels procediments d'acomiadament col·lectiu en l'àmbit de les administracions públiques, que no s'incloïa en l'esborrany» del 23 de maig d'aquest any, diu textualment. «Ens han donat sis dies per estudiar aquesta barbaritat, un atac en la línia de flotació dels drets dels treballadors», ataca una font sindical de CSIF, que ha demanat l'anonimat.
Els acomiadaments massius s'executaran per «causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció», i s'aplicarà d'acord amb un barem que el Govern explica en el capítol dos de la nova disposició. L'ERO s'aplicarà quan, en una administració de menys de cent empleats, aquesta vulgui prescindir de 10 d'ells. També podrà usar l'expedient laboral col·lectiu quan l'acomiadament afecti el «10% del nombre de treballadors» d'un ministeri, conselleria, fundació, ajuntament o entitats menors que depenguin d'aquests. Les administracions que tinguin més de 300 empleats públics també podran acollir-se a aquest programa d'acomiadaments col·lectius quan vulguin prescindir d'almenys 30 treballadors. És la primera vegada que es regula aquesta possibilitat, habilitada tant per la modificació de l'Estatut del Treballador com per la Reforma Laboral del Govern de Mariano Rajoy.
Causes d'acomiadament
La principal causa que estableix l'esborrany de Reial Decret és econòmica. «A efectes de les causes de l'acomiadament del personal laboral en les administracions públiques», diu el text, «s'entendrà que concorren quan es produeixi en les mateixes una situació d'insuficiència pressupostària sobrevinguda i persistent per al finançament dels serveis públics corresponents». El dèficit pressupostari €que es produeix quan la despesa supera els ingressos€ afecta pràcticament totes les administracions públiques. Si es produeix el cas que un ens públic té superàvit, podran presentar ETS col·lectius en altres supòsits. Per exemple, quan les subvencions que perceben (conselleries, ajuntaments o fundacions, per exemple) hagin disminuït almenys un 10% respecte a l'any anterior.
També serà possible aprovar un ERO quan les autonomies justifiquin haver percebut un 10% menys de transferències de capital de l'Estat. Així mateix, els ens instrumentals els convenis amb l'administració de referència (estatal, local o autonòmica) de les quals hagin disminuït un altre 10% podran portar a terme acomiadaments col·lectius.
A l'hora d'elaborar l'ERO n'hi haurà prou que l'administració que executi els acomiadaments presenti una «memòria explicativa de les causes econòmiques», així com els pressupostos dels dos últims anys i la relació dels llocs de treball que té en el moment en què presenta l'expedient. Els treballadors públics fixes €no funcionaris de carrera€ que van aprovar una oposició tindran prioritat per quedar-se, però no estan exempts d'entrar a l'ERO. Si l'ens públic considera que aquest requisit no és determinant podrà obviar-lo.
En tot cas, la secretaria d'Estat es reserva la competència per decidir si aquells que hagin aprovat un procés selectiu tenen aquesta prioritat, com ratifica el projecte. El personal laboral fix que presta serveis militars també queda inclòs en aquest supòsit.
