Els economistes espanyols Jesús Fernández-Villaverde i Luis Garicano, professors de la Universitat de Pennsilvània (Estats Units) i de la London School of Economics respectivament, van criticar el president del Govern, Mariano Rajoy, per "creure que els problemes no es resolen, sinó que es dissolen mitjançant la paciència", i el van acusar d'haver aplicat aquesta política a la crisi econòmica amb "resultats catastròfics".
En un article d'opinió publicat pel Financial Times sota el títol "Rajoy ha d'actuar ràpidament i aprovar un pla radical per a Espanya", els economistes adverteixen que l'estratègia del president "és un camí cap a enlloc".
A més, li recorden que mentre el Govern "permet que la situació de bancs i comunitats autònomes se segueixi deteriorant" a l'espera de conèixer els plans del Banc Central Europeu (BCE), la recessió s'aprofundeix, augmenta la morositat i la confiança pública s'enfonsa.
Per això, insten l'Executiu a emprendre un "canvi radical" que passi per assegurar la "capacitat de resistència" del sistema financer, dissenyar una reestructuració "ràpida però ordenada" del deute insolvent de l'Administració pública (incloent corporacions estatals, bancs i comunitats autònomes), i seguir el consell del BCE i imposar "pèrdues substancials" a tots els creditors de les institucions insolvents.
A més, recomanen reactivar el programa de reformes estructurals per "reduir els obstacles a l'emprenedoria i la creació de llocs de treball", i dissenyar un pla "creïble" per a la consolidació fiscal amb objectius a mitjà termini més que a curt termini.
"Aquesta nova agenda de creixement requereix un fort compromís de tots", recorden, assenyalant que el Govern hauria d'"abandonar les temptacions populistes, evitar més anuncis públics enutjosos i reiniciar un programa de reformes econòmiques reals".
A més, fa falta explicar als espanyols la "veritat" sobre la situació, sobretot perquè a parer seu "no perceben diferències entre les retallades pressupostàries i les reformes estructurals", amb què "la crisi econòmica s'està convertint ràpidament en una crisi constitucional" en la qual "algunes regions comencen a plantejar-se donar un impuls decidit cap a la independència".
L'error d'enfrontar-se a la CE
D'altra banda, els signants de l'article critiquen durament l'estratègia seguida per l'Executiu de Rajoy a Europa, on han tractat d'"aconseguir finançament incondicionat" amenaçant el BCE de fer caure l'euro. "Era un farol, però no es pot jugar al 'chicken-run' -dues persones corren una cap a l'altra fins que un dels dos s'aparta- quan condueixes un cotxe i el teu rival, un tanc", consideren.
"Els fets bàsics són que el sector financer espanyol no pot sobreviure sense un accés il·limitat a l'efectiu del BCE", continuen, mostrant el seu rebuig no obstant això a la possibilitat enunciada per "alguns observadors" que a Espanya li aniria millor fora de la moneda comuna, perquè provocaria "enormes costos" per a les empreses.
Per això, es congratulen que finalment Espanya hagi rebut un "crèdit raonable" per reestructurar el sector financer i que vagi a crear un "banc dolent".
"Aquests nous arranjaments per poder accedir als mecanismes de rescat de l'Eurozona avancen un fons de rescat més ampli i flexible. I, més important encara, el BCE ha indicat que incrementarà dràsticament el seu suport a Espanya i Itàlia en el futur pròxim", aplaudeixen. "Desafortunadament, el temps per portar a terme aquestes tasques s'acaba", lamenten finalment.
