Després d'apujar els impostos, reformar els sistemes laboral i financer, retocar l'entramat ?energètic, encarir els serveis públics i retallar les prestacions als aturats, el següent repte econòmic que es planteja a l'executiu presidit per Mariano Rajoy és la remodelació del sistema estatal de pensions.

Encara que el president del Govern ja ha declarat en diverses ocasions les seves intencions de mantenir les prestacions per jubilació? -utilitzant sempre la fórmula "de moment" com un clar matís que potser avança esdeveniments-, són molts els indicis que deixen entreveure que es tracta de la pròxima reforma.

Els més clars són les crides llançades des de Brussel·les insistint en la necessitat de construir un sistema públic de pensions sostenible. També Mario Draghi -president del Banc Central Europeu (BCE)-, que és el que té la primera clau per obrir l'aixeta de la compra de deute sobirà espanyol, prèvia sol·licitud del Govern, ha estat clar en defensar sense reserves la necessitat d'accelerar l'última de les grans reformes pendents, fins i tot abans de sol·licitar el rescat. Europa advoca per un model econòmicament viable en el futur, com s'ha encarregat d'aclarir el comissari Olli Rehn; una definició que comporta el retard de l'edat de jubilació dos anys més, fins als 67.

De fet, entre les condicions del rescat financer de fins a 100.000 milions d'euros ja s'esmenta la reforma de les pensions. Molts són els que vaticinen que l'Eurozona exigirà de manera més contundent i nítida la reformulació del sistema de prestacions per jubilació en les noves condicions que s'estan negociant abans de sol·licitar el rescat a través de la compra de deute per part del BCE.

Els antecedents -Grècia i Irlanda- confirmen que Brussel·les ja ha situat la reforma de les pensions entre els requisits indispensables. De fet, en el país hel·lè ja es debat la reducció de les prestacions mínimes, inferiors als 700 euros.

A Espanya hi ha actualment 2,2 milions de jubilats que perceben al voltant de 550 euros, que conformen un grup majoritari proper al 25% en un global de 8,1 milions de beneficiaris. La prestació mitjana, però, és de 950 euros. Els 543.962 jubilats de la Comunitat Valenciana ingressen una renda de 860,80 euros, noranta euros menys que la mitjana espanyola.

La situació és, com a poc, espinosa per al Govern. De moment, la defensa dels pensionistes és un dels compromisos electorals que encara es mantenen. Per als pressupostos de 2013 s'ha aprovat una partida de 121 milions, complint amb la revalorització de l'1% estipulada per llei a través del Fons de Reserva de 67.000 milions. El secretari d'Estat de Seguretat Social, Tomás Burgos, ja ha avançat les seves intencions d'endurir les condicions per rebre les jubilacions anticipada i parcial. A més, es preveu deslligar la revaloració de les pensions de l'Índex de Preus al Consum (IPC) per al pròxim ?exercici.

En l'actualitat, quatre de cada deu ciutadans en actiu que decideixen jubilar-se ho fan abans dels 65 anys. Un total 82.960 treballadors ja han optat per la modalitat anticipada en els vuit primers mesos de l'any. Més de 110.000 persones ho van fer durant el 2011. Les dades avalen un creixement gradual des de 2009.

Les intencions del Govern passen per aproximar l'edat "real" de jubilació de la majoria dels treballadors als 65 anys, per després allargar el límit als 67. Per això, es posaran traves a les jubilacions anticipades.

Les pensions parcials també estan a la picota. Més de 18.000 espanyols les han sol·licitat des de començaments d'any. El Govern podria estar estudiant la seva desaparició, amb l'objectiu d'estalviar més de 2.000 milions.

La revaloració, d'altra banda, suposa un esforç complementari a les arques de l'Estat, que ha desaconsellat recentment el governador del Banc d'Espanya. Si es manté la inflació per sobre del 3%, el Govern tindrà un deute de gairebé 3.000 milions per actualitzar-les, segons marca la llei. La revisió s'hauria de fer amb el mes de novembre, però l'Executiu encara no ha aclarit què és el que farà.