El govern de la Generalitat va aprovar ahir un decret llei per intentar blindar el model d'horaris comercials català, davant de la reforma liberalitzadora impulsada pel Govern de Mariano Rajoy. El decret llei estatal de mesures liberalitzadores del comerç permet els comerciants fer rebaixes durant tot l'any, eleva de vuit a deu els festius en què podran obrir i obliga a diverses ciutats a liberalitzar horaris a zones turístiques. En canvi, el decret aprovat pel Govern manté un màxim de 72 hores setmanals d'obertura de dilluns a dissabte, vuit dies festius anuals d'obertura autoritzada i l'exclusió de l'horari comercial general dels establiments d'alimentació amb una superfície de fins a 150 metres quadrats.
El portaveu del Govern, Francesc Homs, va assegurar que, en tractar-se d'una "competència exclusiva" de la Generalitat, el decret català passa per damunt de l'estatal. El nou text detalla l'ampliació dels festius durant els quals no s'autoritza l'obertura dels comerços en general: diumenge i dilluns de Pasqua, l'1 de maig, el 24 de juny, l'11 de setembre i el 25 i 26 de desembre. També s'incorpora l'obligatorietat de tancar el 23 de juny si coincideix en diumenge, mentre que els ajuntaments podran demanar modificacions en l'horari general en un màxim de quatre ocasions a l'any. Com a novetats en els supòsits d'exclusió de l'horari general, s'incorpora una nova excepció per a establiments dedicats essencialment a la venda de productes culturals o d'oci de fins a 300 metres quadrats, dels quals siguin titulars petites o mitjanes empreses, que no pertanyin a grups o cadenes de distribució ni operin sota el mateix nom comercial.
Calendari de festius
Quant al calendari de diumenges i festius d'obertura comercial autoritzada, es mantenen els vuit actuals, encara que la novetat és l'obligatorietat d'establir un dia festiu d'obertura autoritzada quan coincideixin dos o més festius consecutius. Homs va explicar que l'objectiu del decret aprovat és "preservar el model comercial català" davant del real decret llei espanyol d'ordenació dels equipaments comercials, que segons el Govern envaeix competències de la Generalitat. El Consell de Garanties Estatutàries, organisme de caràcter consultiu que depèn de la Generalitat de Catalunya, va dictaminar a l'agost que la liberalització estatal dels horaris comercials "vulnera" competències catalanes, en entendre que és el govern autonòmic qui, d'acord amb l'Estatut, ha de poder desenvolupar una "política pròpia" en la matèria.
El decret acordat pel govern de la Generalitat, que estableix modificacions a la llei de 2004 d'horaris comercials, avança cap a la configuració del futur text normatiu de l'ordenació comercial a Catalunya.
El Govern pretén "clarificar la normativa aplicable a Catalunya", per deixar clar que els criteris que s'ha de tenir en compte són els fixats en aquest decret, a l'espera de resoldre els conflictes competencials amb l'Executiu central. A l'agost, després del pronunciament del Consell de Garanties Estatutàries, el govern català va avisar que presentarà recurs davant el Tribunal Constitucional contra el decret estatal que regula la liberalització d'horaris comercials si l'Executiu espanyol no s'avé a un acord que garanteixi el respecte de les seves competències. D'una altra banda, també s'estableixen els períodes estacionals de rebaixes, així com el perfil dels establiments "outlet".
