31 de març de 2013
31.03.2013

Rússia salva els mobles en la crisi xipriota

El Kremlin canvia les seves dures crítiques per un discurs moderat i el seu suport al pla de rescat

31.03.2013 | 08:48

Rússia, a jutjar pel seu suport al pla "B" del rescat financer de Xipre, ha aconseguit salvar bona part dels mobles en la crisi financera al país insular, on segons agències qualificadores de risc havia capitals russos per més de 20.000 milions de dòlars.
El primer i finalment avortat esquema de rescat de les finances xipriota, que preveia gravar amb un impost extraordinari tots els dipòsits bancaris, va provocar una irada reacció de Moscou.
El president de Rússia, Vladímir Putin, va qualificar la mesura d'"injusta, poc professional i perillosa", mentre que altres alts càrrecs, com el primer ministre, Dmitri Medvédev, la van titllar de confiscatòria i d'atemptat contra un dels pilars de l'economia de mercat: la propietat privada.
Moscou va acusar l'Eurogrup de no tenir en compte els interessos russos i fins i tot es va negar, malgrat que abans s'hi havia mostrat disposada, a reestructurar el crèdit de 2.500 milions d'euros que el 2011 havia concedit a Nicòsia.
El ministre de Finances xipriota, Mijalis Sarris, durant dos dies va trucar a portes de la capital russa, però tots els seus esforços van resultar infructuosos i va haver de tornar al seu país amb les mans buides.
L'estèril estada de Sarris a la capital russa va coincidir amb una reunió, també a Moscou, entre representants del Govern rus i la Comissió Europea.
"Rússia se sumarà a la solució dels problemes financers de Xipre només després que s'arribi a un acord entre les autoritats xipriotes i la Unió Europea", va dir al final d'aquesta reunió Medvédev.
La declaració de primer ministre rus ja llavors va cridar l'atenció pel seu to moderat i l'absència d'al·lusions als interessos de Rússia a Xipre.
Una sorpresa encara més gran va ser l'obert suport del Kremlin al segon pla de rescat de Xipre, molt més sever que el primer en el seu càstig als grans estalviadors i que, en un principi, alguns experts van considerar encara més lesiu per als capitals russos.
Només conèixer-se els nous termes de rescat, Putin va ?impartir instruccions per negociar amb l'autoritats xipriotes la reestruc?turació del crèdit de 2.500 milions d'euros, alleugeriment que feia pocs dies li havia negat a Nicòsia.
Per a alguns experts, el gir de 180 graus de la postura russa respecte del rescat financer de Xipre obeeix al fet que les pèrdues russes a l'illa mediterrània seran molt inferiors a les que va calcular Moscou inicialment.
Les mesures draconianes que preveu el rescat afecten els dos principals bancs xipriotes, però no el Russian Commercial Bank, filial a Xipre del grup rus VTB, ?considerat un dels principals ?dipositaris de capitals russos a l'illa.
El número dos del Govern rus, Ígor Shuválov, va declarar que les empreses russes afectades per la situació a Xipre no han sol·licitat de moment ajuda a l'Executiu per desbloquejar els seus fons.
Segons Shuválov, era evident des de feia temps que la situació a Xipre era "extremadament inestable".
Els dos principals consorcis d'hidrocarburs russos, el gasístic Gazprom i el petrolier Rosneft, així com una sèrie de companyies de primera línia, van declarar que la crisi a Xipre no els ha afectat de cap manera.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook