Acaba de publicar juntament amb l'autor Álex Rovira el llibre La vida que mereces, una obra en la qual proposa introduir valors en l'empresa i en la societat més enllà del materialisme i el consumisme. L'objectiu és afavorir el benestar ciutadà i a la vegada incrementar la productivitat de l'economia.

Què és La vida que mereces?

Neix d'una inquietud meva i d'Álex Rovira d'intentar fer un món millor per als nostres fills. El que busquem és l'harmonia entre les necessitats de les persones i les de les empreses. Tot això en harmonia amb l'entorn mediambiental i social. Fins i tot abans de la crisi, el 2005 i 2006, els índexs de felicitat de països com els Estats Units i Anglaterra havien baixat malgrat que en els vint anys anteriors el PIB s'havia duplicat.

Les empreses apliquen ara reduccions de salaris, augments de jornades i producció...

Espanya està en una situació crítica per una sèrie de mals que vénen dels últim quinze anys. Està absolutament demostrat a tot el món occidental que aquelles empreses que tenen un clima laboral més positiu i on la gent està més compromesa amb l'empresa on treballen la seva productivitat augmenta un mínim d'un 40%. Un dels objectius de la mateixa empresa ha de ser la felicitat dels seus empleats.

Com s'aconsegueix, això?

El llibre parla d'una manera de gestionar per valor aportat que té dos pilars. Un és mesurar l'aportació de valor de cada lloc de treball d'una forma objectiva. I l'altre és enriquir les tasques de manera tal que donin sentit a la tasca de les persones. Això no s'ha fet. La crisi que estem patint actualment és fruit de no haver tingut sistemes de control i mesurament i, sobretot, valors socials que hagin impedit aquest sobreendeutament privat i de les Administracions Públiques en què s'ha caigut en els últims quinze anys.

L'empresariat en general està conscienciat?

L'empresariat ha tingut líders inadequats. A nivell estatal hi ha exemples molt clars fins i tot de persones que són a la presó. Això ha estat molt negatiu per a la imatge de l'empresariat. Però a Espanya hi ha també empresaris molt bons, que han generat molt valor en les empreses, que les han internacionalitzades. Hi ha empreses com la meva en la qual el 70% del resultat ve de fora d'Espanya. Hem fet la feina. Hi ha altres exemples d'àmbit mundial com Inditex. Per què no n'hi ha més, d'aquestes? Líders n'hi ha. El fet important és que vagin traient la part positiva de les persones. A Espanya el que hi ha hagut és un cercle viciós perquè hi ha hagut líders tòxics que han anat generant toxicitat al seu voltant.

La crisi ha portat també un dèficit democràtic...

Hi ha dos valors fonamentals: Educació en valors i transparència. Si fossin valors clau de la societat tot milloraria molt més. I la democràcia, que està força prostituïda, ha de ser més directa en el futur, per exemple a través de les tecnologies.

Es difícil aconseguir l'allunyament material sense un canvi radical del model?

Hi ha d'haver una democràcia que valori més les qüestions que fan que les persones siguin felices. No és una qüestió només de política. També de les empreses. Crec que hi ha tres nivells de motivació. El bàsic és el material. Una vegada el cobreixes ja et guies per qüestions de diversió en el que fas. Quan això també ho compleixes et guies per motivacions transcendents, que és fer coses a favor dels altres.