El conseller delegat del Grup Santander, Alfredo Sáenz, va renunciar ahir al seu càrrec i a la vicepresidència de l'entitat, decisió que va ser rebuda de forma "positiva" pel Banc d'Espanya i amb el "màxim respecte" pel ministre d'Economia, Luis de Guindos.
Sáenz, que serà substituït per Javier Marín Romano, ha pres aquesta decisió després que el Tribunal Suprem confirmés el passat 19 d'abril una sentència en la qual anul·lava parcialment l'indult que li havia concedit el Govern el novembre de 2011.
L'indult va arribar després de ser condemnat pel Suprem de la comissió d'un delicte d'acusació falsa contra uns deutors de Banesto, entitat que Sáenz va presidir a partir de 1994, quan la va comprar Banco Santander després de ser subhastada després de la seva intervenció a finals de 1993.
Sáenz abandona el primer grup financer espanyol abans que el Banc d'Espanya s'hagi pronunciat sobre la seva honorabilitat, alguna cosa necessari perquè pogués seguir en el càrrec, procés que ara podria ser sobresegut i acabar amb el tancament de l'expedient.
Fonts oficials del Banc d'Espanya van qualificar de "positiva" la renúncia d'Alfredo Sáenz i van afegir que contribuirà a "enfortir la solidesa del sistema financer espanyol".
L'organisme regulador del sistema financer va comentar que ja coneixia la decisió de Sáenz, del qual van dir tenir en "alta estima" les seves qualitats "personals i professionals".
Per la seva part, De Guindos va expressar ahir el seu "màxim respecte" a la decisió adoptada per Alfredo Sáenz i ha elogiat la seva trajectòria en la banca espanyola a l'assenyalar que ha tingut "un paper molt rellevant".
El titular d'Economia va aventurar que Sáenz tindrà un lloc destacat en la història de la banca espanyola de les últimes dècades "perquè ha estat un banquer molt notable a Espanya".
La setmana passada, després de conèixer-se la recent decisió del Suprem, el president de l'Associació Espanyola de Banca (AEB), Àngel Martín, va comentar respecte a aquesta circumstància i durant l'assemblea de l'organització que Sáenz "és el directiu que més ha fet pel sistema financer espanyol".
Aquesta vegada, Martín va expressar el seu desig perquè "es trobi alguna manera perquè -Sáenz- deixi aquesta situació tan incòmoda i injusta".
El desembre de 2009 l'Audiència Provincial de Barcelona va condemnar a Sáenz a 6 mesos de presó per un delicte d'acusació i denúncia falsa contra uns deutors de Banesto en 1994, pena que va ser reduïda el mes de març del 2011 pel Tribunal Suprem a tres mesos de presó i d'inhabilitació per exercir funcions en banca.
El 25 de novembre de 2011, el Govern socialista en funcions va aprovar en el seu últim Consell de Ministres l'indult de Sáenz que, no obstant això, va ser revocat parcialment el febrer de 2013 pel Tribunal Suprem.
La sentència del Suprem, confirmada el passat 19 d'abril, va anul·lar els efectes administratius de l'indult que permetien a Sáenz exercir com banquer, però va mantenir l'indult sobre la part penal.
Dues dècades al Santander
Alfredo Sáenz es va incorporar al Grup Santander el 1994, amb ocasió de l'adquisició de Banesto, i va exercir de president de l'esmentada entitat fins a 2002, que va ser nomenat vicepresident i conseller delegat de Banco Santander.
El consell d'administració ha expressat el seu reconeixement i agraïment a l'"extraordinària" labor realitzada per Alfredo Sáenz des de la seva incorporació al grup i, especialment, com conseller delegat de Banco Santander.
En el període en el qual Alfredo Sáenz ha treballat com conseller delegat, segons l'entitat, el Grup Santander ha "gairebé quadruplicat el seu tamany", en passar el seu actiu de 358.138 milions d'euros en 2001 a 1,25 bilions en 2012 i d'uns fons gestionats de 453.384 milions d'euros (2001) a 1,39 bilions d'euros (2012).
Javier Marín, el relleu
El nou conseller delegat del Grup Santander, Javier Marín Romano, es va incorporar al Grup Santander en 1991 i fins ahir, era director general del banc i responsable de la Divisió Global d'Assegurances, Gestió d'Actius i Banca Privada.
En mitjans financers, recordaven ahir la carrera metòrica de marín -de menys de 50 anys-, marcada per algunes taques, com el s problemes generats perl fons immobiliari de Banif, inversions al fallit Lehman Brothers o en fons que invertien en productes de l'estafador Bernard Madoff.
El consell d'administració del banc va acordar el nomenament com a vicepresident segon de Matías Rodríguez Inciarte, responsable dels riscos del grup i president de la comissió delegada de riscos del banc.
Els consellers també van acceptar la renúncia de Manuel Soto Serrano com conseller i designar per cooptació conseller independent a Juan Miguel Villar Mir.
