Són tants i tan diversos els afectats per les preferents que, malgrat les innombrables denúncies que s'han conegut en els últims mesos, encara queda marge per caure en l'estupefacció per la manera com algunes entitats financeres van vendre aquest producte complex.

La japonesa Yuko Tomiyama és un nou exemple de com se les gastaven els banquers d'aquest país quan intentaven aconseguir, de la manera que fos, el capital que a l'exterior ja no els donaven.

Va venir a Espanya a estudiar flamenc l'any 2006. Tenint en compte que havia estudiat filologia anglesa i havia conviscut els primers anys amb un exmarit també nipó, els seus coneixements del castellà eren més aviat deficients, segons va explicar a Levante el seu amic, José Manuel Torres.

Al mes de març de 2010, quan es va independitzar de la seva parella, va buscar un pis de lloguer. La propietària li exigia un dipòsit de 3.000 euros per fer front a possibles impagaments o desperfectes. Tomiyama va tenir l'escassa fortuna de dirigir-se a una oficina de Bancaja, que en aquell moment, encara que estava tocada de mort, simulava que tenia suficient múscul per seguir en solitari, una fanfarronada que tres mesos més tard es va confirmar amb la fusió amb Caja Madrid que va donar lloc a Bankia i que a la fi va acabar amb la desaparició de les dues.

Yuko, acompanyada d'un amic valencià que el va ajudar en els tràmits per les seves dificultats amb l'idioma, va aconseguir un aval bancari per cobrir l'esmentat dipòsit, segons explica Torres. L'endemà, la van cridar des de l'oficina perquè passés a signar els papers. Hi van anar sola i li va sortir molt car, encara que d'això se n'ha assabentat fa unes setmanes, quan, en finalitzar el contracte del lloguer, es va dirigir a Bancaja a cancel·lar l'aval i la van informar que era impossible perquè aquells 3.000 euros van ser invertits en preferents i aquestes, més tard, van ser canviades per accions de Bankia. Resumint: ho ha perdut gairebé tot.

Yuko ja s'ha acollit a l'arbitratge i espera recuperar la seva inversió. Sembla molt factible, sobretot si tenim en compte que l'informe d'idoneïtat obligatori per vendre aquests productes "no li van fer a l'acte sinó que va ser complimentat pel treballador de Bancaja. Diu que ja havia comprat en anteriors ocasions valors de risc en el mercat secundari, cosa que és falsa, i apunta que tenia estudis bàsics, quan és filòloga", afirma Torres.

En aquell temps, Bancaja ja no emetia preferents, però si que recol·locava entre els clients menys avisats les participacions que havia venut a altres persones quan aquests els exigien els seus diners.