Els representants de la troica formada per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional van aterrar a Atenes durant el passat cap de setmana i avui reprenen les negociacions amb el Govern hel·lè.

Des de Grècia, una font de l'Executiu que dirigeix el conservador Andonis Samaras va assegurar que les negociacions seran "llargues i difícils", després que la visita de la troica s'interrompés fa dues setmanes.

Els inspectors del grup que representa els creditors internacionals van detectar un forat en el finançament grec d'uns 1.000 milions d'euros, principalment a causa dels deutes de la caixa principal de la seguretat social, EOPPY, que s'encarrega de gestionar l'accés a la Sanitat.

Aquest organisme va començar a funcionar a inicis de l'any passat i va sorgir de la fusió de diverses caixes de seguretat social públiques que atenien diferents professions -una de les exigències de la troica- però el seu funcionament ha distat molt del que s'esperava.

D'acord amb el diari Kathimerini, la troica exigirà que es redueixi el nombre de terminis en què es paga la polèmica taxa especial sobre la propietat, fet que podria generar friccions amb el Govern ja que aquest impost es va modificar recentment i la intenció és fer-lo desaparèixer a causa del seu caràcter de doble imposició.

Noves mesures d'austeritat

L'acord de finançament internacional supervisat per la troica contempla que qualsevol desviament dels objectius de dèficit portarà a l'activació de noves mesures d'austeritat, cosa que podria crear conflictes dins del nou Govern, reestructurat la passada setmana a causa de la sortida del partit de centreesquerra Dimar.

Un dels socis de l'Executiu bipartit, el socialdemòcrata Pasok, ha deixat clar que no desitja "noves mesures fiscals" a causa de l'estrangulament que han patit l'economia i la població grega durant més de tres anys de retallades.

A més, pretén exigir a la troica la reducció de l'IVA sobre la restauració del 23 al 13%, cosa que serà difícil d'acceptar per als creditors tenint en compte el forat detectat en els comptes grecs, ja que el programa de privatitzacions -amb el qual es pretenia recaptar 2.600 milions d'euros durant aquest any- ha descarrilat.

De fet, la principal interessada en la privatització de la companyia de gas DEPA, la russa Gazprom, s'ha retirat de la licitació, mentre que el consorci greco-txec que havia acceptat comprar les loteries públiques gregues (OPAP) ha presentat reticències d'última hora.

Retallades al funcionariat

Un altre punt difícil de la negociació serà l'acomiadament de funcionaris, ja que el Govern s'havia compromès a posar al carrer a 2.000 empleats públics fins a final d'aquest mes i la mateixa xifra de treballadors fins a finals d'any, mentre que uns altres 25.000 (la meitat d'ells al juliol) havien de ser col·locats en un esquema de mobilitat amb salari reduït i ser traslladats a altres llocs o, si no se'ls troba plaça, acomiadats.

Al passat mes d'abril, el Govern grec s'havia compromès a començar a acomiadar aquells funcionaris que haguessin comès algun tipus de falta, cosa que finalment no ha passat.

En canvi, Atenes pretén que computi dins d'aquesta quota el tancament de la radiotelevisió pública ERT i l'acomiadament dels seus més de 2.600 treballadors, cosa que podria no ser acceptat per la troica ja que el principi d'acord per a la solució del conflicte amb l'ens públic preveu la recontractació uns 2.000 empleats per mantenir una ERT de caràcter provisional.