L'expresident de Catalunya Banc Adolf Todó va responsabilitzar ahir l'anterior equip directiu, liderat per Josep Maria Loza, del "95%" dels problemes que van portar a la nacionalització d'aquesta antiga caixa d'estalvis, fruit d'una mala gestió i de la seva excessiva exposició al risc immobiliari.

Todó, que va portar les regnes de CatalunyaCaixa -abans Caixa Catalunya- de març de 2008 a maig de 2013, ha estat el primer directiu de banca a comparèixer davant la comissió d'investigació creada al parlament català sobre les entitats financeres, per la qual al llarg dels pròxims mesos passaran un centenar de banquers i polítics.

Durant la seva intervenció, Todó va comentar que se sent només un 5% responsable de la situació actual de CatalunyaCaixa, que va perdre prop de 12.000 milions d'euros el 2012, mentre que va atribuir la resta de la responsabilitat a Loza, que va ser director general de Caixa Catalunya entre 1998 i 2008.

Va explicar, en aquest sentit, que quan ell i l'exconseller delegat Jaume Masana van entrar a Caixa Catalunya l'entitat ja tenia seriosos problemes, fruit d'una mala gestió anterior, i que era com "una bomba amb una espoleta de càrrega endarrerida" per la seva elevada dependència del sector immobiliari.

Aquesta bomba va acabar explotant sota la presidència de Todó quan la crisi es va agreujar.

"Hauríem pogut fer les coses millor, però ens hi hem deixat la pell (...) No érem piròmans, sinó bombers, però el foc era tan gran...", va dir Todó fent balanç de la seva gestió.

Jaume Masana, que també va comparèixer davant la comissió, es va pronunciar en la mateixa línia que Todó i va atribuir els mals actuals de l'entitat a l'anterior direcció, per dur a terme una mala gestió del risc creditici.

Masana va incidir, sobre això, que "pràcticament la totalitat" dels crèdits que han acabat sent morosos a CatalunyaCaixa provenen d'operacions aprovades abans de 2008.

Todó i Masana van ser destituïts pel FROB el passat 10 de maig, una decisió que atribueixen a les "discrepàncies" amb el Banc d'Espanya sobre la venda en subhasta de l'entitat, que els exdirectius sempre han defensat.

Adolf Todó va valorar que el FROB estudiï ara novament accelerar la subhasta de Catalunya Banc: "Sembla que ha entès el que dèiem des de fa mesos, que com més s'endarrerís la venda, més diners costaria als contribuents".

Sobre la polèmica per l'emissió de preferents i de deute subordinat, Todó va assegurar que l'entitat ha pogut cometre "errors" en la comercialització d'alguns d'aquests productes, però va recordar que com a directiu de CatalunyaCaixa només és responsable d'una emissió de deute subordinat el 2008 en la qual ell també va comprar aquest producte.

Todó va indicar, en aquest punt, que el personal de l'entitat estava prou format per col·locar productes d'aquest tipus i que es van haver de deixar d'abonar els interessos de preferents, en part, perquè "els titulars de les hipoteques no paguen" les quotes.

En la primera sessió d'aquesta comissió parlamentària va comparèixer també l'exrepresentant del FROB en el consell d'administració de Catalunya Banc Juan María Hernández, qui va assegurar que l'entitat "és avui millor" que fa un any i mig, encara que segueix tenint "una situació molt complicada".

Hernández, que va estar només unes setmanes com a conseller del FROB, va afirmar que la situació actual de Catalunya Banc és fruit de decisions estratègiques que es van prendre temps enrere i que "no van ser les més adequades ni les més correctes", i va remarcar que la principal aportació, fins ara, del FROB a l'entitat ha estat dotar-lo d'un govern corporatiu més professional, "sòlid i robust".

L'últim a comparèixer va ser l'expresident de Caixa Manresa i de CatalunyaCaixa Manel Rosell, qui va subscriure "gran part" del que va dir Todó sobre l'origen de la difícil situació que travessa l'entitat.

Rosell va explicar també que va decidir fusionar la caixa manresana amb Caixa Catalunya i Caixa Tarragona perquè va pensar que era la millor opció per a l'entitat, que malgrat que estava sanejada i presentava una bona posició financera, tenia una mida massa petita per seguir operant en solitari al mercat.

A més, aquesta integració garantia el manteniment de l'obra social.

Coincidint amb l'inici d'aquesta comissió d'investigació, diverses desenes d'afectats per les participacions preferents van protestar a les portes del Parlament, on han mostrat pancartes i van cridar consignes contra l'"estafa" que, segons la seva opinió, s'ha comès amb la comercialització d'aquests productes financers d'alt risc.