13 de juliol de 2013
13.07.2013

La llum s'apuja un 3,2% a l'agost

El Govern aborda un profund canvi en el sistema per eliminar 4.500 milions d'euros de dèficit estructural
Els consumidors denuncien que el rebut s'ha incrementat fins a un 56 per cent en només sis anys
Les elèctriques avisen que replantejaran les seves inversions i que destruiran llocs de treball

17.07.2013 | 11:29
Un tècnic revisant una instal·lació de comptadors elèctrics.

REFORMA DEL MERCAT ELÈCTRIC El Govern va revelar ahir les claus d'una profunda reforma del sector elèctric a Espanya que comportarà un increment de la tarifa elèctrica del 3,2 per cent a partir d'agost i importants retallades per a les empreses del sector, amb l'objectiu de posar fi de manera "definitiva" al dèficit elèctric, que en només una dècada ha generat un forat de 26.000 milions d'euros

Després de mesos d'hermetisme i topades d'última hora entre els ministres d'Hisenda i Indústria, el Consell de Ministres va veure ahir l'avantprojecte de llei que començarà a prendre forma avui amb un Reial decret de mesures urgents i que es desenvoluparà amb vuit decrets més.

La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, que va definir aquesta reforma com una de les més importants del programa del Govern, va assegurar que era la "definitiva" per aconseguir la sostenibilitat financera del sistema sense carregar "de manera exclusiva" als consumidors que, no obstant això, veuran pujar elsseus rebuts elèctrics un 3,2% a partir d'agost.

Per aconseguir aquesta sostenibilitat del sistema, el Govern ha hagut de repartir el "sofriment" dels 4.500 milions de dèficit estructural que seguia generant el sistema elèctric al resultar insuficients els ingressos per cobrir els costos. Un forat que ha sumat 26.000 milions en una dècada.

El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, va detallar com s'aconseguirà ajustar aquesta quantitat: 2.700 milions vindran de la reducció de costos de les activitats regulades (transport, distribució i retribució a les renovables), 900 milions es passaran a Pressupostos Generals i 900 milions més dels peatges.

En la primera partida, els ajustos vindran de canvis de models de retribució. En el cas de les renovables, que deixaran de regir-se pel mecanisme de primes, cobraran incentius en funció de tenir garantida una rendibilitat, lligada als costos d'inversió, del 7,5% (bo a deu anys més 300 punts bàsics) per a tota la vida del projecte, entre 20 i 25 anys normalment.

Per a les xarxes (distribució i transport) la rendibilitat serà del 6,5% (bo a deu anys més 200 punts bàsics).

Al costat d'aquestes menors rendibilitats, es reduiran els pagaments per capacitat, el que reben algunes empreses per tenir disponibles plantes, i s'ajustaran els costos en els sistemes insulars.

Respecte als 900 milions que passen als Pressupostos Generals són la meitat dels sobrecostos que comporta generar l'electricitat en els sistemes extrapeninsulars, i el punt que ha enfrontat a Montoro i Sòria, que volia que aquesta partida passés de manera íntegra a Hisenda.
Als consumidors els ha tocat carregar amb altres 900 milions a través d'aquesta pujada del 3,2%, a una tarifa que ara passarà a denominar-se "preu voluntari al petit consumidor" en lloc d'últim recurs o TUR.

Sòria va assenyalar que si aquests 4.500 milions haguessin recaigut únicament sobre els consumidors, l'increment del preu de la llum per a aquest any hauria estat del 19%.

Amb vista al consumidor, també es proposa un model de factura més clar i gratuïtat dels serveis d'atenció al client.

Al costat d'això la reforma aborda nombrosos aspectes del sistema: permetrà parar temporalment uns 6.000 MW de cicles combinats, regula l'autoconsum o modifica la forma de finançar futurs dèficit de tarifa que hauran de costejar més empreses.

També introdueix un mecanisme d'estabilitat futur: cada mesura que comporti un augment de costos elevarà en la mateixa proporció els ingressos, és a dir els peatges que es cobren als consumidors via rebut de la llum.

La patronal de les grans elèctriques, les principals associacions renovables, de consumidors, així com els dos grans sindicats i el primer partit de l'oposició han mostrat el seu rebuig unànime a la reforma energètica aprovada avui pel Govern, que comporta una imminent pujada de la llum del 3, 2%.

Increment del 56% en 6 anys
L'associació de consumidors OCU va advertir que en els últims 6 anys la llum ha pujat un 56 per cent.

L'organització també va criticar el que considera un "monopoli" de les grans elèctriques i que s'hagi "menyspreat" als consumidors, que han de reaccionar per reduir el rebut de la llum.

Fre a les inversions
Per la seva part, les elèctriques associades a la patronal Unesa (Endesa, Iberdrola, Gas Natural, E.ON i EDP) van indicar que les mesures plantejades pel Govern, i que comporten una retallada de 1.000 milions en les seves activitats, els obliguen a una "dràstica reducció d'ocupació i a replantejar-se les seves inversions a Espanya".

La patronal de les grans elèctriques, que considera que el Govern torna a perjudicar de manera "injusta i desproporcionada" a les seves empreses associades, assenyala que el major esforç torna a recaure en el sector elèctric tradicional, que assumeix una retallada total de 4.500 milions d'euros en 2013.

Les principals associacions renovables van alertar a més de la "cascada" de problemes financers que va a suposar la reforma energètica del Govern per a sector i la banca i, en el cas de la fotovoltaica, s'han mostrat convençuts que pot portar a la fallida a bona part del sector.
L'Associació Empresarial Eòlica (AEE) creu que la reforma vulnera els principis de seguretat jurídica en ser "clarament" retroactiva, també el principi de rendibilitat raonable, al temps que altera "radicalment" els fluxos d'ingressos de tots els parcs eòlics d'Espanya.

Des de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF) consideren que aquesta reforma pot portar directament a la fallida a bona part del sector, que acumula retallades anteriors que arriben fins al 40% dels ingressos que s'esperaven rebre a l'emprendre les inversions.

Les Associació Espanyola de Cogeneració, confia que la reforma doni certesa a les activitats regulades i aporti competitivitat a l'economia, encara que considera que deuria intensificar-se l'anàlisi i vigilància sobre la formació dels preus en els mercats i actuar en conseqüència.

Rebuig de l'oposició
L'"esperada" reforma del sector energètic no ha estat acollida amb bons ulls pel PSOE, que ha anunciat que presentarà una proposta de reforma estructural del sector energètic que resolgui, amb caràcter definitiu, un dels majors problemes per a la sortida de la crisi.
Després de la roda de premsa del Consell de Ministres, el secretari d'Ordenació del Territori i Sostenibilitat del PSOE, Hugo Morán, va assegurar que el que ha aprovat avui el Govern no és una reforma energètica, tal i com s'havia anunciat "repetidament", "sinó simple i planerament un mecanisme de recaptació nou, una nova pujada de la llum".


Els sindicats UGT i CCOO van lamentar que la reforma energètica aprovada pel Govern porti associada un increment del rebut elèctric, que fa pagar als ciutadans "els excessos de les bombolles energètiques" i que s'hagi adoptat sense consens i en el pitjor moment per a l'activitat econòmica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook