El rentat de capitals s'adapta amb rapidesa a les noves tecnologies, "modernes i innovadores" davant dels "lents i pesats" estats que han de donar resposta a aquests delictes, van advertir experts en la IX Conferència Internacional Antiblanqueig de Diners celebrada a Caracas.
"Mentre els Estats són burocràtics, lents i pesats el crim és tecnològic, modern i innovador", va declarar l'advocat i especialista en prevenció de legitimació de capitals Alejandro Rebolledo, responsable de l'organització de la conferència. L'expert va destacar l'adaptació de les bandes criminals a la tecnologia posant com a exemple la moneda virtual coneguda com bitcoin, que en els últims mesos s'ha presentat com una alternativa al sistema monetari actual, amb un abast universal, sense control centralitzat i sense cap tipus de regulació.
Des de la seva aparició el 2009, aquest nou sistema basat en el valor d'una moneda virtual no física ha anat guanyant seguidors fins a un valor, l'abril passat, de 260 dòlars per unitat abans de desplomar-se. Diversos analistes el consideren com un camp abonat per al rentat de diners. "Ara hi ha el tema del Bitcoin que s'està utilitzant molt en el món. Es calcula que un Bitcoin pot valer uns 59 euros", indica Rebolledo. El Bitcoin és un tema que "ve avançant no només a Llatinoamèrica i el Carib sinó per descomptat a Europa", i "crida molt l'atenció" als experts que una moneda digital "tinguit tant auge", manifesta.
Tot i els dubtes sobre la moneda virtual, Rebolledo indica que se segueixen utilitzant als bancs com "el principal mecanisme" per al rentat de diners, delicte que, segons càlculs del Banc Mundial, mou uns "3 bilions de dòlars" a tot el món. Per a Rebolledo, la transparència en els negocis, unes institucions fortes, baixos nivells d'impunitat, i la cooperació internacional són indispensables per donar resposta al blanqueig de capitals.
Per la seva banda, la directora d'AP Consulting Group i especialista en control canviari i comerç internacional, Ana Marina Palermo, suma a aquests problemes mecanismes creats pels propis Estats per regular el mercat de capitals com el control de canvi existent a Veneçuela. "Els controls de canvi absoluts no emparen tots els escenaris reals que té una economia, aleshores les persones naturals i jurídiques han de cobrir aquestes necessitats i han d'acudir a mercats negres que són il·lícits".
Control a Veneçuela
A Veneçuela regeix un control de canvi des de 2003, que col·loca l'Estat com monopolista del mercat de divises, a què s'accedeix a través de la Comissió d'Administració de Divises (CADIVI) o el recentment creat Sistema Complementari d'Administració de Divises (SICAD) . Després de la creació d'aquest mecanisme va sorgir un mercat paral·lel del dòlar il·legal, en què la moneda nord-americana es pot arribar a cotitzar fins a cinc vegades per sobre del preu oficial. Per a Palermo aquest mercat es nodreix d'empreses fraudulentes que "estafen" al mateix Govern adquirint divises per aquests mecanismes. "En el cas de Veneçuela, aquest tipus de societats han sol·licitat divises per importacions fictícies moltes vegades amb sobrefacturació. Aquestes divises les venen al mercat negre", explica.
