El preu mitjà de l'habitatge a les comarques gironines es va situar a finals del primer semestre de 2013 en 1.497,9 euros, després de caure un 12,2% anual. D'aquesta manera, el preu mitjà a Girona retrocedeix al nivell que tenien just ara fa nou anys. Girona és la tercera demarcació de l'Estat on més s'ha abaratit l'habitatge després de Castelló (-17%) i Toledo (-13%).

Salt i Figueres són les poblacions gironines de més de 25.000 habitants que més han notat l'ajust de preus per la punxada de la bombolla immobiliària. Des dels preus màxims registrats el tercer trimestre del 2007, han patit caigudes superiors al 50%. El descens mitjà del conjunt de la demarcació és del 32% des del seu màxim històric.

Pel que fa a l'evolució dels darrers dotze mesos, les dades fetes públiques ahir pel Ministeri de Foment destaquen els descensos del 18% registrats a la ciutat de Girona i Lloret de Mar.

En el conjunt de l'Estat, el preu mitjà de l'habitatge va retrocedir el 7,8% en el segon trimestre de l'any respecte al mateix període de 2012 i es va situar en 1.481,7 euros. Se situa així un 29,5% per sota del nivell màxim, assolit en el primer trimestre de 2008, quan els preus van superar els 2.000 euros per metre quadrat.

En relació amb el trimestre anterior, la caiguda del valor de l'habitatge lliure ha estat del 2,5%.

Per tipus d'immoble, el preu de l'habitatge lliure nou (fins a dos anys d'antiguitat) es va situar en 1.562,3 euros per metre quadrat, un 5,1% menys que un any abans, mentre que la usada es va situar en 1.462,9 euros per metre quadrat, un 8,2% menys.

El preu mitjà del metre quadrat de l'habitatge protegit a Espanya va ser de 1.125,5 euros, un 2,7% inferior a la del mateix trimestre de 2012.

Per Comunitats Autònomes, les majors caigudes de l'habitatge lliure en taxa interanual, s'han produït a Canàries (10,6%), Catalunya i Castella-la Manxa (9,8%), Aragó i Madrid (9,5%) i Comunitat Valenciana (9,3%).

A l'extrem contrari, les menors caigudes se situen a Navarra (0,2%), País Basc (0,5%), La Rioja (0,7%), Illes Balears (3,7%) i Extremadura (4,3%).

Per municipis de més de 25.000 habitants, els preus més elevats es presenten a Sant Sebastià (3.902,9 euros/m2), Getxo (3.105,1 euros/m2), Leioa (2.923,4 euros/m2), Bilbao (2.760,9 euros/m2), Santurtzi (2.727 euros/m2) i Pozuelo de Alarcón (2.636,5 euros/m2).

Els pisos de la banca

La venda d'habitatges de bancs creix a passos agegantats a Espanya. Durant el 2012, el 40 per cent de les operacions de compravenda van ser de pisos propietat d'entitats financeres, com assenyala l'Anuari Estadístic del Mercat Immobiliari 2013, de la consultora RR Acuña y Asociados, i s'espera que aquesta tendència segueixi creixent aquest any.

Els pisos de bancs ofereixen un preu molt menor, ja que l'enorme estoc d'habitatges procedent d'embargaments, dacions en pagament i execucions hipotecàries fa que les entitats financeres necessitin vendre'ls per recuperar liquiditat.

És per això que els préstecs que concedeixen per vendre aquests pisos siguin molt més favorables que per a la resta d'habitatges. De fet, les hipoteques per a pisos que no són de bancs estan, segons dades de l'INE, a un tipus mitjà del 4,5%. Per aquesta raó, la subscripció d'aquests préstecs està en mínims històrics.

L'Anuari Estadístic indica que a tot l'Estat hi ha 360.000 pisos de bancs a la venda i que, parlant del mercat en general, el preu que accepten els compradors és un 50% menor que l'ofert pels venedors.

Com que els preus dels pisos de bancs es troben en aquest punt d'equilibri, els compradors es decanten per aquests.

Aquesta tendència ve reforçada per les previsions respecte al preu de l'habitatge de RR Acuña y Asociados, que preveu que fins a 2017 els preus dels pisos cauran un 30%, que se sumarà al 30% de caiguda registrada des de 2007.