L'Associació Europea d'Energia Eòlica (EWEA) va destacar ahir al potencial del litoral mediterrani i del conjunt de la costa espanyola per acollir parcs eòlics marins en aigües profundes, però va advertir que cal el suport polític i econòmic de la Unió Europea (UE) i del Govern central per al desenvolupament d'aquesta tecnologia.

"Espanya i França disposen d'aigües profundes prop de la costa tant al mediterrani com en l'Atlàntic. Per tant, existeix un gran potencial per a la instal·lació de granges eòliques en aigües profundes", destaca l'EWEA en un informe que serà publicat avui.

Aquesta plataforma, que agrupa a les principals empreses europees del sector -incloses Acciona, Gamesa i Iberdrola-, defensa el paper de l'eòlica en aigües profundes a l'hora de reduir les emissions de carboni i de generar creixement econòmic.

Actualment no existeixen parcs eòlics marins al mediterrani, ja que les aigües acostumen a ser profundes i els molins marins que es comercialitzen estan limitats a una profunditat màxima de 50 metres, va subratllar EWEA en el document.

Precisament, els parcs eòlics en aigües profundes permetrien aprofitar el potencial de l'Atlàntic i el Bàltic, però sobretot del Mediterrània, amb la instal·lació de molins en zones amb més de 50 metres de profunditat, a través de sistemes de fixació flotant.

Aquesta tecnologia està encara en una fase primerenca del seu desenvolupament encara que, amb el degut suport institucional, les primeres granges eòliques en aigües profundes podrien instal·lar-se i connectar-se a la xarxa de distribució el 2017, va explicar la indústria.

Les instal·lacions marines suposen el 10 % de l'eòlica a Europa, encara que aquestes estan distribuïdes de manera desigual, ja que el Mar del Nord acumula el 65 % dels projectes, mentre que la façana atlàntica disposa d'un 19 % i el mar Bàltic d'un 16 %.

EWEA també va destacar els beneficis comercials que oferiria un major suport per part de les institucions europees, en considerar que si s'assegura el lideratge de la UE en la investigació dins d'aquest camp, es generarien exportacions a tot el món, inicialment al Japó i Estats Units, els seus principals competidors en aquest camp.

En concret, la indústria reclama un marc legislatiu per després de 2020 que fixi objectius vinculants sobre energia renovable amb vista a 2030, una qüestió que comença a discutir-se a Brussel·les, i una estratègia industrial cohesionada que guiï el desenvolupament de l'eòlica en aigües profundes a Europa. També demana simplificar els processos de concessió de llicències per no entorpir la seva expansió i impulsar la col·laboració entre empreses competidores.