L'atonia del mercat espanyol davant la crisi econòmica i l'empenta del sector exterior ha augmentat l'interès de les empreses i dels treballadors per expatriar-se i treballar a l'estranger: d'una banda la companyia fa créixer el seu negoci i, de l'altra, l'empleat millora la seva carrera professional.

Segons dades facilitades per la consellera delegada de l'empresa de serveis de mobilitat internacional d'empreses i professionals EMS, Ana Gazarian, les expatriacions de grans empreses i pimes han augmentat un 60% en els últims anys. La crisi ha provocat un creixement de la internacionalització i el 50% de la facturació de les grans companyies procedeix ja del seu negoci a l'exterior.

No obstant, la conjuntura econòmica adversa també ha modificat els tipus d'expatriació: del "tradicional expatriat" que anava acompanyat d'un paquet altament compensatori, es tendeix ara a les anomenades "localitzacions de personal" o "paquets locals". És a dir, trasllats de professionals que volen quedar-se a l'estranger durant un període llarg i que adquireixen les condicions d'un contractat local.

Gazarian indica que la tendència és "sortir dels paquets d'altes remuneracions cap a altres condicions, que si bé són bones, no són tan oneroses per a les empreses". No obstant això, afegeix que "treure un projecte amb un cost ajustat, desmillora les condicions de vida i de treball de l'empleat" i això pot afectar la productivitat.

Per la seva banda, el secretari general del Fòrum Espanyol d'Expatriació (FEEX) i director acadèmic de l'IE Business School, Miquel Àngel Vidal, afirma que s'ha registrat un interès creixent dels executius per desenvolupar-se professionalment a l'estranger.

Segons dades de les 30 grans companyies del FEEX, el personal desplaçat ha crescut el 50% de 2009 a 2011, en passar de 2.714 expatriats a 4.089 a Espanya.