L'exdirector general de Caixa Catalunya Josep Maria Loza va admetre ahir que l'antiga caixa d'estalvis tenia una societat filial domiciliada a les illes Caiman, en ple Carib, a través de la qual instrumentava emissions de participacions preferents, "per una qüestió de fiscalitat".

Durant la seva compareixença a la comissió d'investigació de la banca al Parlament, Loza va assegurar que el consell d'administració de Caixa Catalunya estava en desacord amb aquesta situació i fins i tot "va lluitar perquè no fos així", encara que l'entitat portava a terme aquesta operativa "per imperatiu" fiscal i amb coneixement de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

"Era una cosa il·lògica, però per normativa s'havia de fer així", va assenyalar Loza, qui va negar que la societat es domiciliària en les Caiman per eludir impostos a Espanya.

La filial, denominada Caixa Catalunya Preferential Issuance Limited, va posar en marxa en l'any 1999 una emissió de participacions preferents per import de més de 200 milions d'euros i d'acord amb la legislació de les illes Caiman.

Atès que la seu de la filial era al Carib, tres membres del consell de Catalunya Caixa i que eren directius d'aquesta societat viatjaven a les illes Caiman un cop l'any. "Anaven allà, feien la reunió i tornaven amb la documentació i guardàvem els bitllets d'avió", va apuntar Loza, qui va assegurar que ell mai va assistir a cap d'aquestes reunions de la filial caribenya.

La compareixença de Loza era una de les més esperades en aquesta comissió, després que en sessions anteriors els expresidents de CatalunyaCaixa Adolf Todó i Narcís Serra el responsabilitzessin de bona part de la situació actual de l'entitat.

Loza, no obstant això, no va voler entrar "en discussions personals amb ningú" i va remarcar que el director general "no era l'amo de l'entitat", sinó un càrrec que executava les decisions que prèviament havien autoritzat el consell i el president.

Loza va recordar, a més, que la caixa estava sotmesa a la supervisió "àmplia i continuada" del Banc d'Espanya i de la Conselleria d'Economia i que tenia també òrgans de supervisió interna.

De la mateixa manera que Loza, l'expresident de Caixa Catalunya Antoni Serra Ramoneda va defensar la seva gestió al capdavant de l'antiga antiga caixa d'estalvis i va eludir assumir qualsevol mena de responsabilitat en la crisi que ha portat a la fallida i nacionalització de l'entitat.

Serra Ramoneda, president de Caixa Catalunya entre els anys 1984 i 2005, va recordar que la funció executiva d'aquesta antiga caixa d'estalvis l'ostentava el director general, mentre que el seu càrrec, no remunerat, tenia un mer perfil supervisor.

Va admetre, això no obstant, que sota la seva presidència es van cometre algunes "equivocacions", com per exemple dirigir en excés el negoci al sector immobiliari.

"Hauria d'haver estat més vehement a reduir la inversió immobiliària", va assenyalar.

En les dues dècades de presidència de Serra Ramoneda, Caixa Catalunya va portar a terme la seva política d'expansió d'oficines per tot Espanya, encara que l'economista ha subratllat que aquest procés de creixement va continuar en el període 2004-2008 i de forma molt més intensa, augmentant de forma substancial el nombre de sucursals, crèdits i personal.

"La caixa portava una dinàmica que va fer que en lloc d'aixecar el peu de l'accelerador, aquest continués premut, cosa que va conduir al fet que el 2008 apareguessin problemes", va explicar.

Durant la seva intervenció, Serra Ramoneda va criticar també durament el procés de fusions que va comportar el final del sistema de caixes català i s'ha mostrat convençut que algunes d'aquestes entitats haurien pogut sobreviure amb ajudes puntuals.

Crítiques de Casado a Todó

El primer a comparèixer ahir va ser l'expresident de CatalunyaCaixa Fernando Casado, qui va dimitir tan sols tres mesos després del seu nomenament en comprovar que "tot el pes" de la gestió requeia en el llavors director general, Adolf Todó, i que no podria dur a terme un canvi de governança que atorgués més poder al consell.

"Volia que el govern passés pel consell d'administració i el seu president, perquè llavors hi havia una cultura en la qual girava tot al voltant de les decisions del director general. Aquesta era la meva aportació, que hi hagués un equilibri de poder", va afirmar Casado.

No obstant això, el llavors president de CatalunyaCaixa es va trobar amb l'oposició d'Adolf Todó i amb que les "prioritats" de l'entitat, ja llavors supervisada pel Fons de Reestructuració Bancària (FROB), eren altres, més centrades en qüestions econòmiques que en la reforma del seu model de gestió.

Sobre la situació actual de CatalunyaCaixa, entitat que ara està en mans del FROB i que ha rebut més de 12.000 milions d'euros en ajudes públiques, Fernando Casado va ser contundent i va assegurar que la seva viabilitat passa per "vendre-la al millor postor".