T

homas Aebischer, criat en una granja, va estudiar a l'Escola de Negocis d'Harvard i va travessar quatre continents fins a aconseguir el càrrec directiu més important de l'àrea financera en el fabricant de ciment més gran del món, Holcim Ltd. Aquest diumenge, els votants suïssos decidiran si mereix el seu salari.

Nou mesos després d'haver establert controls a les remuneracions excessives per als executius en un referèndum, els votants millor pagats d'Europa decidiran si posen o no un límit als salaris empresarials més alts en 12 vegades la remuneració més baixa. Les corporacions i el govern suïssos han unit forces per oposar -se a l'anomenada iniciativa 1:12, que segons els pronòstics, serà rebutjada.

"En llegir el text de la proposta -és molt simple, molt intel·ligent, molt enganyosa", va dir el director financer de Holcim, Aebischer en una entrevista a Zuric. "Ningú va als Estats Units i pensa: quant puc pagar-li a una persona ara? Li paga el que necessiti pagar per atraure-la".

Si bé els promotors de la iniciativa, encapçalats pel líder del partit Socialista Jove, David Roth, només van haver d'ajuntar 100.000 firmes dels 8 milions de ciutadans de Suïssa per engegar la votació, haurien de superar una aversió històrica a les iniciatives hostils a l'empresa que ha contribuït a preservar l'estatus de Suïssa com refugi per a les companyies internacionals.

"La nostra posició és molt clara -ens oposem a la iniciativa 1:12", va dir Ulrich Spiesshofer, màxim responsable executiu d'ABB Ltd., el fabricant més gran del món de transformadors d'electricitat. "Debilitaria considerablement l'economia de Suïssa, la seva competitivitat i la possibilitat que empreses suïsses com ABB competeixin internacionalment".

Els votants ja van rebutjar anteriorment vacances més llargues, i una proposta destinada a posar fi a la competència fiscal entre els cantons suïssos, la qual cosa va arrelar la posició de Suïssa com el segon país del món més competitiu darrere dels Estats Units, segons una classificació anual publicada pel World Competitiveness Center d'IMD.

Roth, de 28 anys, el promotor de les limitacions a les remuneracions, va dir que la proposta no apunta a lesionar les empreses o a la desena economia més gran d'Europa, sinó que aspira a distribuir la riquesa en forma més equitativa.

"A Suïssa no està ben vista l'ostentació, quan es perd certa decència", va dir Roth, fill d'un docent que va fer una pausa en els seus estudis de filosofia i història contemporània per encapçalar l'ala jove del Partit Socialdemòcrata de Suïssa el 2011.

Els superrics inverteixen en forma especulativa en els mercats financers i no contribueixen a l'economia real -una distribució més equitativa de la riquesa estimularia el consum ja que els qui guanyen menys tenen més probabilitats de gastar diners a Suïssa, va dir.