L'Audiència de Barcelona ha establert que el termini per reclamar per un contracte de permuta financera o "swap" no caduca als quatre anys, com pretenen entitats bancàries demandades, sinó fins que l'usuari té coneixement que li van facilitar una informació esbiaixada.
D'aquesta manera ho reconeix l'Audiència de Barcelona en una sentència en la qual anul·la el contracte de permuta financera que l'empresa Intervida Logistics va signar l'any 2006 amb Caixa Catalunya, en considerar que el contractant del "swap" no va ser informat dels riscos del producte que subscrivia.
La sentència desestima la pretensió de Caixa Catalunya que l'acció plantejada pel demandant ha prescrit per haver transcorregut el termini de quatre anys que el Codi Civil preveu com a màxim per reclamar la nul·litat d'un contracte.
Segons l'opinió de l'Audiència de Barcelona, si existeix "error" en el consentiment prestat en la subscripció del contracte, com és el cas de la demanda d'Intervida, el termini de caducitat no pot computar-se fins que el demandant té "ple coneixement que se li havia facilitat una informació esbiaixada o insuficient sobre l'operació concertada".
"No ens trobem, a més, davant una operació de compliment instantani, sinó de tracte successiu, i per tant la consumació no es produeix fins al transcurs del termini pel qual es va concertar (el contracte), deu anys", afegeix la sala en la seva sentència.
L'advocat Juan Ignacio Navas, del bufet Navas-Cusí que representa a Intervida Logistics, ressalta la importància d'aquesta resolució de l'Audiència de Barcelona, atès que, segons el seu parer, obre la porta que puguin reclamar davant els tribunals aquelles persones perjudicades per un "swap" que ja han pagat a l'entitat bancària.
En la seva sentència, la secció 14 de l'Audiència desestima el recurs que va presentar Caixa Catalunya contra una sentència del jutjat de primera instància número 41 de Barcelona que declarava la nul·litat del contracte subscrit amb Intervida Logistics S.L. i condemnava a l'entitat financera a tornar-li 5.747 euros.
El tribunal creu que de la "sola lectura" de la documentació facilitada pel banc sobre el "swap" impugnat n'hi ha per concloure que la informació facilitada per l'entitat financera va ser insuficient, atès que l'explicació que es donava en la mateixa era "summament ambigua i incorrecta".
Per a l'Audiència, "la protecció davant una possible pujada gradual i moderada dels tipus d'interès es repeteix i es realça en aquesta documentació, mentre que és escassa i reduïda la informació sobre la possibilitat que sigui el client qui hagi de pagar per una baixada de l'euríbor".
El tribunal creu que el protocol de firma del contracte "resulta irrellevant", atès que l'entitat bancària va incomplir la seva obligació de facilitar una "prèvia i completa explicació" a la societat inversora sobre els riscos i costos que podria comportar el "swap".
Segons Navas, una altra de les novetats de la sentència de l'Audiència de Barcelona és que per decretar la nul·litat del contracte invoca una directiva europea -que conclou que l'oferiment d'un "swap" és un servei d'assessorament en matèria d'inversió-, malgrat que aquesta normativa no s'ha traspassat encara a la legislació espanyola.
