Germà Bel, que dijous va presentar el seu darrer llibre a Girona, va ser un dels economistes que no es va voler perdre la presentació del nou mètode ideat pels professors De la Fuente, Barberán i Uriel.

L'ha sorprès el que ha escoltat?

No! Montoro, després de molts anuncis, fa uns dies va anunciar la nova revelació... la muntanya va rogir de dolors de part... i ja tenim un ratolí. En el fons, el nou sistema suposa tunejar les balances amb el mètode càrrega-benefici.

I entenc que no li agrada...

Asseguren que volen mesurar l'equitat en els serveis . Per fer-ho haurien de tenir en compte la diferència de preus d'Espanya. A Barcelona o a Girona les coses costen un 30% més que a Conca. Si pretens mesurar l'impacte de serveis aquest és un element clau. Si actualitzessin els preus, sortiria que aquí patim un infrafinançament molt més gran que el que ha sortit sempre. Parlen de l'equitat en l'impacte dels serveis en lloc de ser prudents i quedar-se en els fluxos. I en canvi, en el nou mètode tenen en compte coses que fan baixar els ingressos d'aquí o de Balears. Per exemple, els impostos que paguen els estrangers que visiten Catalunya o Balears els reparteixen entre tots els espanyols.

En el seu darrer llibre parla de les balances fiscals i es mostra crític amb el mètode càrrega-benefici del qual parteix el plantejament que ara es presenta...

Atenent a aquest mètode, si distribuïssim els sous del personal del Museu del Prado entre tots els espanyols, perquè és un museu "nacional", reduïm arbiràriament la despesa de l'Estat a Madrid Però, i tots els ingressos impositius derivats de sous, compres i activitat generada pel museu? Es computen a la comunitat de Madrid, sigui quin sigui el mètode que s'empri. Per tant, el mètode del benefici tracta asimètricament les despeses i els ingressos impositius generats per l'activitat estatal, amb la qual cosa s'esbiaixa a la baixa el saldo de la comunitat on està ubicada la capital; és a dir, sobreestimant el dèficit en el nostre cas.