El preu de l'habitatge ha caigut un 49,1% a Girona i Catalunya des de l'inici de la crisi i l'explosió de la bombolla immobiliària, segons l'informe "El Mercat Immobiliari " que va publicar l'empresa de taxació Tinsa.

L'estudi indica que Girona és la quarta demarcació de l'Estat que ha registrat una major caiguda dels preus immobiliaris des dels seus màxims històrics. En el darrer any, els preus s'han desplomat un 15,1%, el segon descens més acusat de l'Estat després del de Ciudad Real (17,9%). I això que Tinsa la millora de l'activitat a les comarques gironines gràcies a l'interés de compradors russos i francesos per adquirir finqus a la Costa Brava.

La Costa Brava en l'únic mercat amb un cert dinamisme, a causa de l'interès dels compradors russos per l'oferta amb més superfície i qualitat, mentre que els francesos prefereixen tipologies més petites.

Tisnsa calcula que actualment hi ha un excedent de 400.000 habitatges a Catalunya, però estima que aquesta sobreoferta es reduirà a 300.000 unitats cap al 2016 i podria arribar a desaparèixer el 2017, sempre que es compleixin les previsions de creixement econòmic. Segons l'estudi de Tinsa, l'arribada d'inversors internacionals interessats en el mercat immobiliari espanyol i el funcionament de la Sareb estan contribuint a una millora del sector.

L'informe analitza la disminució de la demanda d'habitatge, que se situarà al voltant de les 100.000 unitats el 2015. "En aquest escenari de sortida de la crisi i canvi de cicle, serà necessari iniciar nous habitatges en el segon semestre de 2015 per atendre la nova demanda que es comenci a produir a partir de 2017", apunta l'estudi.

L'estudi també analitza el comportament del mercat immobiliari català i destaca que a les demarcacions de Barcelona i Girona hi continua havent una gran oferta d'immobles propietat d'entitats financeres. El text indica que els preus estan baixant de forma més moderada i que s'espera un comportament molt similar al de l'any passat .

La taxadora també ha analitzat els preus de l'habitatge per comunitats. Les autonomies que han registrat els descensos més grans han estat Castella-la Manxa (-50,2%), seguida de Catalunya (-49,1%) i Aragó (-46,7%). A l'altre extrem se situara Melilla (-13,2%), Ceuta (-24,3%), Extremadura (-26,9%), Astúries (-28,9%) i les Illes Balears (-30,4%).

Pel que fa a les demarcacions catalanes, des dels preus màxims del període 2007-2008, Barcelona és la que va experimentar el major descens amb un 50,6%, seguida de Girona amb un 49,1%, Tarragona amb un 48,7%, i finalment Lleida amb un 37,1%.

Per ciutats, les localitats amb els majors descensos van ser l'Hospitalet de Llobregat (-63%), seguida de Sabadell (-62,4%), Salt (-62,4%) i Santa Coloma de Gramenet (-61%). A l'extrem oposat, les localitats amb menors descensos van ser Sitges (-43,6%), Castelldefels (-43,4%), Cambrils (-43,6%), i Sant Feliu de Guíxols (-34,8%).