La històrica paperera Torraspapel ha comunicat als treballadors la intenció de tancar la fàbrica de Sarrià de Ter, que ocupa 132 persones. Així ho ha denunciat el sindicat CCOO, que va qualificar la decisió de la companyia d'«atac als llocs de treball d´una empresa històrica que ha comptat amb la col·laboració sindical i dels diferents consistoris de Sarrià per fer possible el manteniment de l´activitat». Així mateix, recorda que la «proposta és absolutament contraprudent i va en sentit contrari a les polítiques d´estímul econòmic necessaris per sortir de la crisi».

Torraspapel assegura que, «a més del descens de les vendes, la planta de Sarrià de Ter s'ha vist afectada pels seus elevats costos de producció unitària, el cost del transport, així com l'impacte de les modificacions del marc regulatori elèctric en els últims anys. Les noves condicions del mercat i les pròpies característiques de la planta l'han situat amb resultats negatius des de 2012 i sense expectativa de millora, afectant greument la viabilitat de Torraspapel i del grup Lecta a Espanya. Torraspapel, que afirma haver experimentat un descens dels ingressos en cadascun dels últims cinc trimestres comparables, acumula 98 milions d'euros de pèrdues entre 2012 i 2013.

A banda de la de Sarrià, Torraspapel compta amb altres quatre plantes de producció a Espanya, a Sant Joan les Fonts -on treballen unes 280 persones-, Almazán (Soria), Zaragoza i Motril (Granada). En total, la companyia dóna feina a 1.797 treballadors a tot l'Estat.

A principis de març, Torraspapel ja va amenaçar de tancar plantes a Espanya i desviar inversions cap a l'exterior per la pèrdua de competitivitat que suposa la darrera reforma energètica del Govern. Un canvi normatiu -pendent d'aprovar-se definitivament- que, va assegurar, afectava especialment les plantes de Sarrià i Sant Joan les Fonts. Aquesta última va rebre fa només tres anys una inversió superior als 30 milions d'euros per a una nova planta de cogeneració que, segons el càlculs de la companyia en funció del marc legal existent, havia de representar un estalvi energètic superior al 10%, fet que situava la planta garrotxina "a un bon nivell competitiu respecte a les millors plantes europeees". Segons Torraspapel, aquesta fàbrica, amb el nou marc regulatori, "patirà un fort augment dels costos energètics que limitaran la seva capacitat exportadora, que avui és del 88% de la producció".