Girona tornarà a ser dimarts vinent, i per un dia, la capital dels empresaris i directius de tot l'Estat. La jornada Economia i Coneixement, organitzada per l'Associació Espanyola de Directius (AED) i Tribuna de Girona, arriba a la quarta edició. Enguany, 24 experts analitzaran com han d'adaptar-se les empreses al món que ve, un món en constant transformació marcat per l'arribada de noves tendències econòmiques, polítiques, socials i tecnològiques que impacten notablement en els negocis. Pau Herrera, president de l'AED, ens en parla en aquesta entrevista, en la que també analitza altres qüestions d'actualitat.

Si a Girona vénen a debatre les estratègies de les empreses en la recuperació econòmica... vol dir que la crisi ja és història?

Les dades macroeconòmiques comencen a millorar. L'economia catalana creixerà aquest any un 1,6% i l'any vinent, segons les previsions de la Cambra de Comerç, arribarem a un increment del PIB del 2,1%. Però a nosaltres, a la jornada ens interessa més la microeconomia, tot el que afecta al dia a dia de l'empresa i el directiu. En aquest sentit, les enquestes que fem als nostres socis ens indiquen que hi ha una millora. Sobretot en aquelles empreses més innovadores i que han apostat per l'exportació. Hi ha un cert optimisme i es veu que les coses comencen a funcionar millor, més a Catalunya que a la resta de l'Estat. Les empreses catalanes han fet els deures, apostant per obrir-se al món, per les noves tecnologies, per la innovació, per la reorganització dels seus equips.

Des de 2008 fins avui, han canviat moltes coses, en l'economia, en la societat i en les empreses. En l'àmbit directiu, també es pot parlar d'una nova forma de dirigir empreses?

Sí. Els directius han fet canvis molt importants, a nivell filosòfic i de plantejament. Ara ha de pensar que el seu client és global. A més, ha hagut d'adaptar-se a un nou tipus de consumidor. Ara, el consumidor és molt més intel·ligent i exigent que abans. Internet, les xarxes socials, els mitjans de comunicació, etc. fan arribar cada vegada més informació al consumidor. El comprador està molt més informat que fa uns anys, el que obliga a les empreses a ser més transparents.

Està millor valorada ara la figura del directiu o empresari?

Cal millorar encara la percepció que la societat en té. Són un dels grans oblidats: Han patit i s'han repensat en silenci i són claus per a la recuperació. Parlem, en genèric, de com l'economia i el PIB millora. Però si això passa no és gràcies a l'FMI o al departament d'estudis d'un banc, sinó gràcies als directius, empresaris i emprenedors que passen hores i hores viatjant i pensant com fer créxier els seus negocis.

En el marc d'una economia cada vegada més digitalitzada no paren de sorgir plataformes en l'àmbit de l'anomenada economia col·laborativa. Empreses com Uber o AirBnB han revolucionat, no sense conflicte, sectors com el del taxi o els apartaments turístics. Què en pensa?

Parles d'economia col·laborativa. I això és molt important, estem en l'època del "co": col·laboració, cobranding, cocreació... Les coses ja no es poden fer en solitari. Calen aliances, entre empreses, entre empreses i consumidors, etc. Dit això, hi ha casos com els d'Uber o AirBnB, que es mouen amb regles del joc diferents. Frenar aquestes activitats serà complicat, i seria contraproduent. El que cal fer és regular-les. Si no ho fem, estem generant una competència deslleial cap a empreses que paguen impostos.

Parlant de regulació... fa pocs dies la Comissió Europea criticava la reforma laboral espanyola perquè la considerable poc flexible, en no haver solucionat el problema de la dualitat entre fixos i temporals, insistint, a més, en què els eventuals eren els grans perjudicats per la crisi. Hi està d'acord?

Estem en un món en canvi constant. Les empreses han fet un gran esforç per adaptar-se a les noves circumstàncies. L'administració l'ha de fer per regular noves dinàmiques econòmiques, com les d'Uber... I en l'àmbit laboral, hauria de passar el mateix. No podem demanar a l'empresa que s'adapti a l'evolució de l'economia i al mateix temps negar-li eines de flexibilitat. Per exemple, si el turisme demana poder comprar en diumenge cal adaptar la normativa comercial, perquè això acabarà beneficiant l'economia.

Respecte a la jornada. Què destacaria d'aquest any?

Des del primer moment, hem pensat en una jornada pensada que ajudi a reflexionar a empresaris i directius. També està molt enfocada a emprenedors, a empreses que viuen un procés de relleus generacionals... Venen molts empresaris amb els seus fills a aquesta jornada. Per això, en conveni amb la universitat, tindrem a la jornada més de 200 joves que podran compartir una jornada amb empresaris de primer nivell. Aquest diàleg crec que és molt important.

Aquest estiu ha estat reelegit president de l'AED. Quins són els objectius que es marca l'organització en aquest mandat?

El nostre objectiu és incrementar la presència a l'associació a tot l'Estat. Estem a Catalunya, Madrid, València... a principis de 2015 arribarem a Canàries. També tenim un projecte molt ambiciós, que anomenem AED Global, que té l'objectiu d'ajudar els directius a fer l'aterratge a diferents mercats. Hi ha molta gent que ajuda a les empreses en el seu procés d'internacionalització, però hi ha poca gent que ajudi al directiu com a persona en aquest procés. Els nostres socis no són empreses, sinó directius individuals als que volem ajudar a evolucionar. En aquest sentit, volem que l'AED tingui més presència internacional.

Vostè té contactes amb directius de tot l'Estat. Com veuen el procés sobiranista català?

Hi ha molta expectació pel que està passant i pregunten molt per tenir coneixement de primera mà. El que sí que he constatat és que hi ha una gran admiració cap a la gran capacitat d'organització i ordre del poble de Catalunya. La gran majoria aposta per la ?necessitat d'incrementar el diàleg per trobar vies de solució al conflicte.