L'expresident de Bankia, Rodrigo Rato, va afirmar ahir que no hi va haver "ni intenció ni possibilitat d'enganyar" en la seva sortida a borsa, ja que estava "absolutament" controlada pel Banc d'Espanya i la CNMV, als màxims responsables de la qual demanaran imputar les acusacions del cas obert en l'Audiència Nacional.

Rato es va explicar l'endemà que es fes públic l'informe en el qual dos perits designats pel Banc d'Espanya per treballar a les ordres del jutge Fernando Andreu sostenien que els comptes previs al debut borsari del grup en l'estiu de 2011, ni tampoc les formulades per Rato i les reformulades per José Ignacio Goirigolzarri el 2012 van reflectir la seva "imatge fidel".

La pericial ha provocat que algunes acusacions, com les exercides per UPyD i Adicae, anunciïn la petició de noves diligències en el cas Bankia.

Així, reclamaran una vegada més la imputació del exgobernador del Banc d'Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez, la de l'expresident de la CNMV Julio Segura, i la de Deloitte i el seu soci auditor, Francisco Celma que va avalar els comptes sense detectar els "errors comptables" i que l'Audiència Nacional ha denegat en diverses ocasions.

També estudien la possibilitat que Goirigolzarri hagi de tornar al tribunal per aclarir les crítiques que aboca sobre la seva reformulació l'informe encara que, segons va precisar l'advocat d'UPyD Andrés Herzog, el "retret no és comparable" des del punt de vista penal al que es pot atribuir a Rato.

El propi expresident de Bankia va subratllar que els membres de l'entitat estaven "absolutament controlats" pels organismes supervisors i que per això no hi havia la més "mínima possibilitat" d'enganyar als inversors, i tampoc la "intenció" de fer-ho.

Empreses vinculades

Així mateix, la pericial del cas Bankia obre la porta al fet que les 29 empreses que, segons l'informe, van adquirir accions en el debut borsari, algunes fins i tot "amb relacions de dependència" respecte a l'entitat i unes altres amb operacions refinançades i retards generalitzats en el pagament de quotes, hagin d'atestar a petició de UPyD.

Els experts assenyalaven que societats "depenents" de *Bankia i BFA van presentar ordres de compra no vinculants per 357 milions d'euros, sense les quals "les accions ofertes s'haurien reduït a 284 milions", per sota del límit establert per la CNMV.

Entre elles, citaven a Mapfre, que posseïa el 15 % de BFA, "i per tant amb influència significativa en la seva gestió", i que va presentar ordres de compra per 281 milions.

A més, altres 17 inversors van adquirir títols malgrat tenir riscos refinançats, "per la qual cosa no s'entén que compressin accions tenint problemes en el servei del seu deute", i uns altres les venguessin "ràpidament", com la Cambra de Comerç de Madrid, que es va desfer de la seva inversió de 12 milions als dos dies de la sortida a borsa.

El president d'aquesta última, Arturo Fernández, imputat al costat de la resta de consellers de Bankia en el cas, va assenyalar que el presumpte maquillatge dels comptes "és un tema molt greu" que "cal aclarir ben aclarit".

Però les noves compareixences podrien no quedar aquí, ja que UPyD pensa sol·licitar que la resta d'usuaris de les targetes opaques de Caja Madrid i Bankia siguin imputats per la seva "clara voluntat" d'ocultar-les.

La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va defensar ahir "investigar el passat", però va subratllar que el present d'aquesta entitat i el del conjunt del sector mostren bona salut i un nivell de solvència "elevat".