L'economia catalana ha donat signes de recuperació el 2014 i tancarà l'exercici en positiu, però el seu nivell de desocupació continua sent elevat i el seu endeutament segueix disparant-se en un exercici en el qual el debat sobre la independència també ha estat present en el terreny econòmic.
A falta de conèixer les dades del tancament de l'any, l'economia catalana acumulava a final del tercer trimestre un creixement de l'1,5 % en comparació del mateix període de l'any passat.
Després d'un 2013 que es va tancar amb una caiguda de l'1,2 %, l'economia catalana acumula quatre trimestres consecutius de creixement interanual i per al 2015 la Generalitat preveu un increment del 2,2 %, si bé aquestes millores no s'han traduït en una retallada contundent del nivell de desocupació.
Segons les dades de l'última EPA, la taxa d'atur es va situar a Catalunya en el 19,1 % de la població activa en el tercer trimestre del 2014, enfront del 22,84 % d'un any abans, cosa que deixa el nombre total de desocupats en aquesta comunitat en 726.100 persones, una xifra que el Servei Públic d'Ocupació retalla fins als 581.652 aturats registrats al novembre.
Malgrat que les exportacions continuen experimentant un bon comportament, les importacions guanyen terreny, de manera que l'economia catalana sustenta el seu creixement en la demanda interna, recolzada per la bona marxa de sectors com el dels serveis i discretes millores en la indústria.
En canvi, Catalunya, de la mateixa manera que Espanya, ha seguit el 2014 engrossint el seu deute i és la comunitat més endeutada en termes absoluts, amb 63.075 milions, segons les últimes dades del Banc d'Espanya.
En termes relatius, la superen la Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa, però el deute ja suposa el 31,8 % del PIB català, quan un any abans equivalia al 27,2 % del PIB, de manera que el passiu de Catalunya s'ha incrementat entorn d'uns 10.000 milions d'euros en un any.
D'una altra banda, la Generalitat ha continuat aquest any la seva particular batalla amb el Govern per aconseguir uns objectius de dèficit més amplis i un model de finançament més just.
Fins a octubre, la Generalitat acumulava un dèficit de l'1,76 % del PIB, equivalent a 3.529 milions, enfront de l'1 % permès per a tot l'any, i ja ha fiat el compliment del 0,7 % marcat per al 2015 a que l'Estat li transfereixi 2.200 milions d'euros per reclamacions que creu justes.
La Generalitat ha intentat aquest any suplir la seva falta d'ingressos amb privatitzacions, però el pla previst en els pressupostos ha quedat molt lluny de complir-se, ja que ha fracassat la principal operació prevista, la de les depuradores de l'àrea metropolitana.
Així doncs, el Govern ha seguit explotant la venda d'edificis públics i ha preparat el procediment per revocar l'adjudicació de l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat a Acciona, que és la principal privatització de la Generalitat en la seva història, un fiasco que amenaça d'afectar les delicades finances de la Generalitat.
Davant la impossibilitat d'acudir als mercats, Catalunya ha continuat explotant l'opció del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), del qual haurà rebut un total de 7.920 milions en tancar l'any.
El debat sobre la independència de Catalunya també s'ha estès el 2014 al terreny econòmic, i s'han presentat diversos estudis sobre l'impacte que tindria la secessió sobre l'economia catalana, alguns d'ells alertant sobre les reduccions dels fluxes comercials amb la resta d'Espanya que es produirien en el curt termini.
