La direcció general del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG) va presentar ahir concurs de creditors al Jutjat Mercantil de Girona. La mesura té com a objectiu trobar oxigen per renegociar amb els principals creditors del parc -bàsicament l'Estat i els bancs- el deute que s'arrossega, que és de 41 milions d'euros, i garantir el futur del parc. A principis de mandat -tal com va revelar Diari de Girona- l'equip del rector va dissenyar un pla de viabilitat per intentar eixugar el deute però les mesures previstes no han estat suficients. La direcció del parc ja va acordar en una reunió al setembre presentar un preconcurs de creditors i ara ha fet el darrer pas, entrar al jutjat el concurs definitiu. El deute, tant amb el Govern espanyol com amb els bancs, es refereix a finançament que es va aconseguir per tirar endavant la construcció d'edificis del Parc.
Les coses van començar el passat mes de juny, al poc d'accedir Sergi Bonet al rectorat de la UdG. Bonet, va comunicar els problemes que arrossegava el Parc als membres del Consell de Govern perquè al cap de pocs dies s'havia de fer una reunió del patronat que hauria de "prendre decisions importants". Aquesta mesura de transcendència no era altra que la decisió d'elaborar un pla de viabilitat i renegociar el deute.
Primers temps assumibles
Bona part dels diners per aixecar el parc van venir de l'Estat i la UdG els havia d'anar retornant gradualment en els anys ?següents. Inicialment, les previsions d'ingressos preveien que els diners es podrien retornar i també hi havia el compromís que la Generalitat ajudaria la universitat a pagar els crèdits. Algunes fonts apunten que els primers anys, entre 2006 i 2009, van ser anys de carència i les quantitats a pagar eren assumibles. Així mateix quan es van haver de fer efectius els primers pagaments de quantitats importants, no es van gestionar els ajornaments i el deute va començar a créixer.
L'abril de 2012, l'Estat va permetre al Parc Científic i Tecnològic ajornar les quotes del deute públic d'aquell any. La mesura, que s'incloïa dins una disposició addicional del projecte de pressupostos, permetia donar oxigen a la situació econòmica en què es trobava el parc. El deute públic que arrossegava el Parc Científic i Tecnològic, i que la Generalitat es va comprometre a assumir, puja a ?gairebé 19 milions d'euros. Aquests diners es van destinar a aixecar diversos edificis del complex. Com que els diners de la Generalitat no arriben, per evitar el concurs de creditors, el patronat del parc va acordar pagar de manera solidària els 1,2 milions d'euros que s'havien de cobrir aquell any. ?L'actual rector ja va reconèixer el març passat que dubta que aquests diners que té pendents de la Generalitat puguin arribar.
Entre 2006 i 2009, van ser anys de carència i les quantitats a pagar eren assumibles. Quan es van haver de fer efectius els primers pagaments importants, no es van gestionar els ajornaments i el deute del parc va començar a créixer.
Durant anys es va poder torejar la situació amb ajornaments de pagament -entre altres coses perquè l'abril de 2012, l´Estat va permetre al parc ajornar les quotes del deute públic d'aquell any- però l'any passat es reclamava el pagament imminent d'uns nou milions d´euros. Des de la mateixa Universitat de Girona es demanava que "no se segueixi ajornant el deute" i que la solució passa per renegociar el total.
Aquesta ja va ser la idea del nou equip de govern de la UdG, només d'arribar-hi. El seu objectiu era pagar el deute durant el seu mandat.
Mesures insuficients
La solució que es plantejava des de la UdG passava per un pla que comportaria la reducció de despeses de funcionament, així com l'alleugeriment de la plantilla. A més per augmentar els ingressos, el Parc Tecnològic disposa de 3.000 metres quadrats de locals que volia posar a disposició d'empreses o centres d'investigació en modalitat de lloguer.
Les mesures van resultar insuficients, i només tres mesos més tard, el setembre, el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona presentava al jutjat mercantil un preconcurs de creditors. La mesura, que suposava el darrer pas abans d'arribar al concurs de creditors, es va aprovar en una reunió el dia 5 de setembre amb els vots a favor de tots els patrons de la fundació excepte el president del president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, que es va abstenir.
Van començar aleshores una sèrie de reunions -el resultat de les quals no ha transcendit- de representants del Parc Científic amb membres del Govern central per fer-li diverses propostes per tal de reestructurar el forat econòmic que havia abocat el parc a una "situació crítica". Entre les propostes que es van realitzar a l'Estat hi havia l'ampliació a llarg termini del pagament del deute, però també es va plantejar la possibilitat que Madrid es quedés els edificis i els llogui a la Fundació.
No per previst el pas final de presentar ahir el concuts de creditors deixa de ser traumàtic. No en va el Parc Científic i Teconlògic era una mena de joia de la corona de la UdG, el lloc on empresa i universitat s'unien i planificaven el futur, i ha acabat com una al·legoria del temps en què vam viure per sobre de les nostres possibilitats.
