El mapa autonòmic que configura la nova reformulació de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) situa els catalans, juntament amb els andalusos, amb nòmines anuals brutes de 16.000 euros -i sense fills a càrrec seu- com els que paguen una major quota anual: 1.653 euros. Això converteix el gravamen català per als professionals amb nòmines reduïdes com un dels més alts d'Espanya. Així ho testifiquen els càlculs realitzats per tècnics de la consultora Crowe Horwath, que han baremat les deduccions i els tipus utilitzats en cada regió, avançant l'escenari autonòmic que retratarà la reforma fiscal de Cristobal Montoro. Gràcies a l'informe es poden identificar aquelles autonomies que aposten per "castigar" amb una major tributació als seus ciutadan, així com definir les diferències entre territoris. El nou IRPF ja ha entrat en vigor i els espanyols amb rendes baixes es veuran obligats a afrontar una quota mitjana de 1.518 euros, de manera que la xifra catalana és 135 euros més alta que la nacional.

A l'altre costat de la balança es troben les rendes més altes, ja que el document de Crowe Horwath també preveu les quantitats a sufragar pels ciutadans que cobren 12o.ooo, 175.000 i 300.000 euros cada any.

Els "mileuristes", exempts

Encunyada l'any 2005, la paraula "mileurista" és utilitzada per definir els treballadors el sou dels quals és de 1.000 euros al mes. Amb la reforma, aquest col·lectiu està exempt de tributar: els treballadors que guanyin 12.000 euros a l'any -i no cobrin pagues extres- no pagaran cap quota a partir de l'1 de gener, ja que podran beneficiar-se d'un descens en les bases imposables i deduccions socials.

Els primers càlculs llançats pel Govern parlen d'un estalvi per als contribuents de 9.000 milions d'euros en dos anys. L'oposició, però, ha titllat la dada "d'electoralista".