Diverses de les acusacions particulars que representen a diversos accionistes de Bankia perjudicats per la seva sortida a borsa han reclamat finalment al jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu que imposi una fiança civil de 4.112 milions d'euros a tots els imputats.

Andreu havia convocat ahir totes les parts del cas Bankia per a una vista arran de que diversos perjudicats reclamessin ser rescabalats, i en la qual els afectats personats, gairebé 2.000, han acabat traslladat les seves diferents peticions, que sumen al voltant de 35 milions d'euros, equivalent al que van invertir en títols de l'entitat al juliol de 2011.

No obstant això, el jutge haurà de decidir en els propers dies si fixa aquesta quantia o bé opta pels 4.112 milions d'euros que han exigit diverses de les acusacions particulars, que s'han sumat a la petició que va fer UPyD de reclamar els 3.092 milions d'euros que va col·locar Bankia en el seu debut borsari més el terç que estableix la llei.

En cas de no accedir a aquesta xifra, han demanat que, subsidiàriament, els imputats, incloent Bankia i la seva matriu, BFA, prestin una quantia igual a la qual ells van desemborsar en accions de l'entitat, i es basen per a això en la prova pericial dels dos tècnics designats pel Banc d'Espanya que van qüestionar els seus comptes.

La Fiscalia Anticorrupció va mantenir el criteri que ha vingut defensant al llarg de la instrucció, de manera que es va oposar a aquesta mesura en entendre que, encara que existeixen "certs indicis de criminalitat", queden "incerteses" per esclarir, i imposar ara a Bankia una fiança podria ser perjudicial perquè posaria en dubte la seva solvència, la qual cosa incidiria negativament en la seva cotització.

El fiscal ha volgut distingir entre la causa principal i la de les targetes opaques, en la qual sí es van establir fiances als expresidents de Caja Madrid Miguel Blesa i Rodrigo Rato i a la qual s'han aferrat varis dels afectats.

Al seu judici, en la peça principal del cas Bankia" el perjudici és de difícil quantificació i, arribat el cas, es podrà fer en execució de sentència.

El FROB va mostrar també el seu rebuig i, encara que es considera "víctima" perquè "representa a la ciutadania", creu que no es pot llançar un "missatge de dubte" sobre les entitats, al mateix temps que ha criticat l'informe dels dos perits judicials per les seves "incoherències".

Segons el seu lletrat, els tècnics van pecar de "biaix restrospectiu" i no van tenir en compte a l'hora de proposar els seus ajustos les provisions genèriques amb les quals comptava l'entitat, per la qual cosa va anunciar que demanarà la incorporació de l'informe intern elaborat pel Banc d'Espanya que rebat les seves conclusions.