Els preus van baixar al gener a Girona l'1,7% en relació amb el desembre, cosa que suposa la caiguda intermensual més important des que comença la sèrie històrica el 2002 per Girona de l'Institut Nacional d'Estadística. Amb aquest descens de preus, la inflació anual es va situar en un -1,7%, vuit dècimes menys la mitjana catalana, acumulant tres mesos seguits d'IPC negatiu. Aquesta inflació negativa a Girona és la més baixa que s'ha registrat en aquesta demarcació des del juliol del 2009, quan aquesta taxa es va situar en el -2%. El descens sostingut dels preus de la cistella del transport, on s'inclouen els preus dels carburants, està influint decisivament a mantenir aquest entorn d'inflació negativa. D'altra banda, la taxa d'inflació gironina, habitualment entre les més altes de l'Estat, se situa ara per sota les mitjanes de Catalunya (-0,9%) i l'Estat (-1,3%).

L'abaratiment del petroli segueix empenyent a la baixa els preus, que cauen l'1,3% al gener i marquen així el primer descens comptabilitzat en un primer mes de ?l'any almenys des de 1960, quan comença la sèrie històrica de l'IPC.

L'Institut Nacional d'Estadística (INE) va explicar ahir que aquest descens interanual dels preus, el més alt des de juliol de 2007, respon a l'abaratiment dels carburants, a causa del desplom dels preus del petroli. El barril de cru Brent s'ha anat abaratint des dels 110 dòlars als quals cotitzava a principis de l'estiu i va tancar gener en els 49,59 euros de mitjana, la qual cosa suposa un descens del 54% respecte a un any abans.

Aquesta retallada del preu del petroli s'ha fet notar, sobretot, en el sector del transport, els preus del qual van baixar el 7,7% (empitjorant dos punts respecte al mes anterior), per l'abaratiment dels carburants.

També va afectar, encara que en menor mesura, els preus vinculats amb l'habitatge, que van caure el 0,4% (dues dècimes pitjor) pel gasoil per a calefacció i el gas.

En la caiguda de preus de gener també va repercutir la baixada del 0,1% del vestit i calçat i la del 0,4 dels aliments i begudes no alcohòliques, per la menor pujada dels preus de peix fresc i la baixada de les fruites, i malgrat l'encariment dels llegums i hortalisses.

Per contra, l'INE destaca l'augment de l'1,7% dels preus d'altres béns i serveis, a causa de les pujades d'altres serveis i de les assegurances i la millora de l'oci i la cultura (malgrat caure un 0,7%) i de les comunicacions (que també van caure el 4,7%).

Aquests grups, sens dubte van contribuir al fet que la taxa interanual de la inflació subjacent (en la qual s'exclou l'impacte dels aliments frescos i l'energia) millorés dues dècimes, amb la millor taxa des d'abril de 2014, fins a situar-se en el 0,2%.

Per al secretari d'Estat d'Economia, Íñigo Fernández de Mesa, la caiguda dels preus és positiva perquè suposa un augment de la renda disponible de les llars i una reducció dels costos de producció de les empreses per la seva dependència amb el petroli.

Ha destacat que el diferencial d'inflació respecte a la zona de l'euro es manté i que amb això millora la competitivitat de les empreses, que redundarà en creixement econòmic i creació d'ocupació.