El 24 de maig de 2010 arribava des del departament d'Hisenda francès a Espanya una llista amb nombrosos noms i comptes corrents opacs a l'HSBC, la coneguda com la llista Falciani, un relat que posava els pèls de punta a l'Agència Tributària pels noms que hi apareixien, com el del president del Banc de Santander, Emilio Botín, i els que ara van sortint després de la recerca coordinada per Le Monde i el Consorci Internacional de Periodistes de Recerca (ICIJ), en la qual participen el digital espanyol El Confidencial i la Sexta.

La situació que es va plantejar en aquell moment a la vicepresidenta segona i ministra d'Economia i Hisenda de llavors, Elena Salgado, i al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, no era senzilla de resoldre. L'Executiu estava immers en un dificil procés de reestructuració de les caixes d'estalvis. Al maig de 2010 s'engegava la posteriorment frustrada fusió de la CAM amb Cajastur, Extremadura i Cantàbria, i un mes després, s'unien Caja Madrid amb Bancaixa i altres cinc entitats d'estalvis més.

Zapatero i Salgado s'enfrontaven a la disjuntiva que Hisenda iniciés una inspecció amb les dades que tenia sobre la taula, la qual cosa podria implicar l'obertura de processos penals per delicte fiscal per als afectats, o triar la figura d'una "regularització voluntària", la qual cosa evitava el possible delicte i a més acabava resultant ?menys onerosa als presumptes defraudadors.

La via triada, finalment, va ser la segona, la qual cosa d'entrada evitava una crisi en la cúpula del principal i més solvent banc d'Espanya, el Santander, en un moment molt delicat en el món financer. A més, s'evitava una possible batalla legal amb els titulars dels comptes, ja que la justícia suïssa havia sol·licitat a Espanya l'extradició d'Hervé Falciani per diversos delictes, entre els quals es trobava el del robatori de la informació de l'HSBC que figurava a la llista.

Al juny de 2010, 659 contribuents rebien per correu una carta de l'Agència Tributària espanyola (AEAT) que començava dient: "Segons les dades que consten en poder de l'AEAT, obtingudes a través del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, vostè ha tingut la disponibilitat de fons situats a Suïssa en el/els comptes del banc HSBC Private Bank Suisse durant l'any 2005 i/o següents..."

La proposta de regularització va ser durament criticada aleshores per l'oposició del PP en considerar-la una "amnistia fiscal encoberta", que al final només va permetre recaptar 264 milions d'euros -200 de la família Botín- pels gairebé 1.800 milions que es recullen en la llista, de la qual ara s'estan coneixent els noms dels titulars dels 2.163 comptes actius.

Però els qui es van oposar amb més ?afany a la regulació van ser els inspectors i els tècnics d'Hisenda, per entendre que l'Agència Tributària "estava obligada des del minut 1 a obrir inspeccions", segons assenyala Carlos Cruzado, president de l'associació de Tècnics d'Hisenda Gestha. Aquests últims van presentar una querella contra els responsables de la gestió tributària de l'AEAT i de la inspecció, que ara ha reobert l'Audiència Provincial de Madrid -després de no admetre-la a tràmit en el seu moment un jutjat d'instrucció- en veure indicis de prevaricació per part de dos dels alts càrrecs de l'Agència Tributària. Per a Gestha, si s'hagués seguit el procés d'inspecció, al marge de les possibles responsabilitats penals que s'haguessin derivat per als titulars dels comptes, s'hauria "multiplicat per sis" la quantitat recaptada.

Segons un càlcul realitzat pels inspectors d'Hisenda recollit per El Confidencial, si un defraudador tenia 2 milions d'euros al'HSBC procedents d'activitats econòmiques no declarades i uns interessos del 4% anual durant tres anys (240.000 euros en total), hauria d'haver pagat el 43% dels 2 milions (860.000) i el 18% de 240.000 (43.200), és a dir, 903.000 euros sense comptar l'impost sobre el Patrimoni. Amb la regularització d'Elena Salgado va tenir una sanció màxima del 150% sobre el que hauria d'haver abonat d'interessos (els 43.200), és a dir, 64.800. A part, tindria un recàrrec del 20% -també màxim-, aquesta vegada calculat sobre els 860.000 que no va declarar en el seu moment per activitats econòmiques, la qual cosa suposa 172.000 euros. Així, satisfaria com a molt 236.800 euros (64.800+172.000), només el 26% dels 903.000 euros defraudats. I a més, se li podria aplicar una reducció del 25% per ràpid pagament. Sobren les paraules.