Xocolates Torras celebra aquest 2015 el seu 125è aniversari com una de les companyies pioneres en l'ús en els seus productes d'edulcorants naturals com l'estèvia i com a exemple d'empresa exportadora fins al punt que, entre els països als quals ven, figuren alguns productors de cacau com Colòmbia o Veneçuela. El director general d'aquesta firma catalana, Xavier Recoder, explica que la clau és la capacitat per elaborar "una molt bona xocolata sense sucre". "La gent en aquells països se sorprenen quan tasten els nostres productes fins al punt que els costa creure's que la seva dolçor procedeix d'edulcorants naturals". Xocolates Torras exporta actualment de forma directa i indirecta a 42 països dels cinc continents i aquesta sortida a mercats exteriors suposa un 30 per cent de la seva facturació anual, que arriba els vuit milions d'euros.

"La xocolata es fabrica a tots els països del món, però una xocolata bona sense sucre no hi ha tanta gent que la sàpiga produir, per això ens vam especialitzar en aquest sector", detalla Xavier Recoder. Entre els destins que Recoder relata destaquen els de Llatinoamèrica com "Hondures, Guatemala, Veneçuela, Cuba, República Dominicana, Colòmbia, Xile, Bolívia o Uruguai", als quals s'incorporen ara el Brasil i el Perú. L'Àsia és també un altre dels mercats i el director general de Xocolates Torras cita a la llista d'exportacions el Japó, però també els països del Golf Pèrsic "i, per descomptat, tots els de la Unió Europea o, ja Oceania, Austràlia".

L'empresa va ser fundada el 1890 a Banyoles per Dolors Torras i va tenir el seu origen en un antic molí paperer, on es va destinar una de les sales a obrador de xocolata.

La marca d'aquell paper era Tres Torras i va ser la que va donar nom a la companyia d'alimentació que, aquest 2015, celebra el seu 125è aniversari.

Xarxes socials

Les xarxes socials seran un dels terrenys on es duran a terme bona part de les celebracions, dirigides a clients, però també a un fidel públic final que, especialment a la província de Girona, ha conegut la companyia des de la infància. L'anterior propietari de Xocolates Torras va repartir per nombroses poblacions gronxadors i atraccions metàl·liques que s'instal·laven en parcs al costat d'un anunci de la marca fins a convertir-se en una icona paisatgística.

Aquella va ser una de les campanyes d'una empresa que va innovar en l'àmbit de la publicitat i els cartells, rètols de rajoles com els que es col·locaven a les façanes de les masies estratègicament situades en punts de les carreteres o àlbums de cromos compten amb una àrea d'exposició en la seva seu, on s'organitzen visites guiades.

Aquest afany per situar-se a l'avantguarda va portar a Xocolates Torras a especialitzar-se a final de la dècada dels 90 en els productes sense sucre, "en part per necessitat", segons Xavier Recoder, qui apunta a l'obligació d'especialitzar-se "per lluitar amb multinacionals". "Vam buscar un nínxol de mercat i vam creure que aquest no estava treballat, perquè hi havia poca xocolata d'aquest tipus i la que existia es dirigia exclusivament als diabètics, així que si no tenia gust de xocolata, no passava res", indica Recoder.

Un pas més va ser elaborar un producte que tingués el mateix gust que l'ensucrat i Xocolates Torras va ser una de les primeres empreses a Europa a aconseguir-ho i a incorporar edulcorants naturals com l'estèvia, una planta originària de Sud-amèrica capaç d'endolcir.

"L'ús de l'estèvia es va autoritzar a la Unió Europea a final de 2011 i la nostra companyia ja presentava al gener del 2012 una línia de xocolata amb aquest edulcorant natural", conclou el director general de la firma en l'arrencada de les celebracions del 125è aniversari de la firma.