Els tancaments de la planta de Torraspapel a Sarrià i de la Grober a Bescanó són dos dels últims exemples dels problemes del sector industrial a Girona. En l’altra cara de la moneda, algunes indústries, sobretot càrnies -com el Grup Cañigueral o Noel Alimentaria- estan abordant importants inversions a la demarcació. I quin plat de la balança pesa més?

La indústria gironina està encara lluny de poder mostrar el múscul que tenia abans de la crisi. Només des de finals de 2008 ha perdut un 10,6% d'ocupats, la qual cosa es va traduir en la desaparició d’uns 8.000 llocs de treball. En el conjunt de l’Estat es van suprimir gairebé 280.000 llocs de treball en el mateix ­període i sector -fins a desembre de 2014-amb un percentatge de ­caiguda lleugerament inferior (-10,29%), segons les dades del l’última Enquesta de Població Activa (EPA) que elabora l'institut d’estadística (INE).

Però, malgrat tot, la província de Girona ha aconseguit no només mantenir-se com un referent en l'activitat manufacturera a Catalunya i l’Estat, sinó que el percentatge d'ocupats en la indústria sobre el total de persones amb feina ha crescut en els últims cinc anys. En l’àmbit provincial el 21,5% dels treballadors es dedica al sector industrial, quatre dècimes per sobre de les xifres de 2008 i lluny del 18,6% registrat a finals de 2011.

Aquestes xifres llancen la següent realitat. De cada cent treballadors de Girona, més de vint-i-un treballen en la indústria, mentre que en el conjunt estatal no arriben als catorze.

Àlaba, líder a l’Estat

Això situa les comarques gironines dins d'un selecte grup: les demarcacions el percentatge de les quals d'ocupats en el sector industrial està per sobre del 20% del total. El rànquing el lidera Àlaba, que frega el 28% d'ocupats en la indústria sobre el total de persones amb feina.

Les fàbriques alimentàries, tèxtils i d'automoció situen Burgos a la segona posició, amb un 25,9%. A continuació, i per sobre de Girona (en sisena posició), hi ha La Rioja (25,8%), Navarra (24,9%), i Guipúscoa (24%).

El rànquing no ha sofert grans variacions en els últims anys. El que tenen en comú els territoris amb més pes industrial al seu mercat laboral és la presència d'indústries tractores, que en el cas de Girona serien els grans productors agroalimentaris. En qualsevol cas, la seva dimensió és molt reduïda si la comparem amb les grans companyies d’automoció i les seves indústries auxiliars situades a l’entorn de Barcelona o amb les petroquímiques que hi ha a Tarragona.

No obstant, en els darrers anys les empreses de les comarques gironines han anat guanyant dimensió, com ho demostra el fet que vint-i-cinc empreses concentren prop de la meitat de totes les exportacions de productes industrials. A Catalunya, Girona és la demarcació amb més pes industrial, seguida de Barcelona (18,7%), Tarragona (18,5%), i Lleida (13,7%).