El grup gironí Corcho del País, que produeix taps de suro i abasta tots els processos de fabricació, ha entrat en concurs de creditors arrossegat per un deute que puja a 15 milions d'euros. En els darrers set anys, la crisi i l'auge dels nous tapaments (sintètics i de plàstic) han fet que aquest conglomerat d'empreses hagi baixat la facturació en un 35 per cent i l'han forçat a anar al Mercantil per intentar refinançar-se. El grup, amb seu a Cassà de la Selva ja va tancar fa dos anys una planta a Lanciego (Àlava) i ha reduït plantilla fins arribar a 80 treballadors.
Corcho del País fabrica taps de suro per a vins tranquils, escumosos i cava. Les tres empreses que actualment formen el grup (Corcho del País, Uprodeco i Subertap) tenen plantes a Cassà de la Selva, Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) i Santa Coloma de Farners. El grup és l'exemple d'allò que es coneix com una empresa vertical; és a dir, que abasta tots els processos de producció (des que el suro s'extreu de l'alzina fins que els taps surten de màquines).
L'empresa ja fa temps que pateix les sotragades de la crisi econòmica, amb baixades de vendes que l'auge dels nous tapaments (com els sintètics o els de plàstic) han accentuat. A dia d'avui, Corcho del País arrossega un deute que s'eleva a 15 milions d'euros i que és el que ha derivat en la presentació del concurs de creditors (l'antiga suspensió de pagaments).
El gerent del grup, Francesc Giménez, explica que gran part d'aquest deute ve dels anys 2007 i 2008.
Aleshores, Corcho del País va adquirir les altres dues empreses del grup (Uprodeco i Subertap) i això es va traduir en "fortes inversions per adequar-les al nostre sistema productiu", que es van afrontar en gran part amb crèdits bancaris.
A partir d'aleshores, l'entrada de la crisi econòmica també va passar factura als números. De fet, Giménez calcula que durant els darrers set anys, la facturació els ha baixat fins a un 35%. L'any passat, el grup surer gironí va tancar l'exercici facturant gairebé 8 milions.
A més, la situació econòmica també els ha fet perdre clients, han hagut de reduir preus i les bodegues han apostat per taps de menys qualitat. Això fa que tinguin estocs d'invenuts i que, com concreta el gerent, tot plegat ha derivat en una situació en què no els ha quedat més sortida que recór
Actualment, el grup produeix uns 100 milions de taps de suro anuals. D'aquests, més de la meitat (un 65%) es venen a Catalunya i a l'estat espanyol. La resta s'exporten a l'Argentina (on el grup té un acord amb una empresa del país), a França i a Itàlia. A aquests dos darrers destins s'hi arriba, sobretot, a través de Subertap.rer al Jutjat Mercantil per intentar renegociar el deute.
Corcho del País ja va aplicar a finals del 2011 un pla de reestructuració que ha resultat insuficient. A més, ara fa dos anys, el grup gironí ja va tancar una planta a Àlava, des d'on compraven i emmagatzemaven escorça de suro.
Pla de viabilitat
Francesc Giménez assegura que el concurs de creditors s'ha presentat "amb voluntat de continuïtat empresarial". El grup surer gironí ja ha fet un pla de viabilitat que, a banda d'intentar refinançar-se, passa per potenciar la concentració al territori, captar nous clients i incrementar vendes. "El nostre objectiu és que, d'aquí a un any i mig, puguem aixecar el concurs, recuperar quota de mercat i arribar a facturar 12 milions d'euros", indica el gerent de Corcho del País. Tot i això, per dur a terme el pla, també caldrà ajustar plantilla. De fet, el grup ja ha reduït personal en els darrers quatre anys, i dels 130 treballadors que tenia ha passat als 80 actuals. Un cop s'acabi d'aplicar el pla, aquesta xifra es veurà reduïda en un 20% més.
El concurs de creditors de Corcho del País arriba pocs mesos després del que va presentar una altra de les altres grans empreses del sector a Girona, Rich Xiberta, en part causat per la crisi de la seva filial argentina.
