Una desena de clients feia cua ahir a primera hora en una oficina de banca de Girona. Tots ells havien rebut diumenge un SMS al seu telèfon on els advertien que els podien bloquejar el seu compte corrent. Milers de gironins han rebut missatges similars en els darrers mesos.

I és que la banca, ha accelarat el procés d'adaptació a la Llei de Prevenció del Blanqueig de Capitals i del Finançament del Terrorisme, que exigeix, entre moltes altres coses, que les entitats financeres identifiquin degudament a tots els titulars dels seus comptes i clients i obtinguin, com a mínim, una còpia digitalitzada (escanejada) del seu Document Nacional d'Identitat (DNI), passaport o document anàleg per als estrangers. Una mesura que ha generat cert descontentament entre els clients de les entitats, que han d'acudir en persona per digitalitzar a més la seva firma i justificar la seva activitat econòmica. A les empreses s'exigeix fins i tot escriptures de constitució de les societats i distribució accionarial.

El proper 28 d'abril acaba el termini de cinc anys que el Govern va donar a les entitats financeres per adaptar-se a la llei

Si vostè és client de CaixaBank, BBVA, Sabadell o Popular és possible que hagi completat el tràmit, ja que aquestes i altres entitats van començar la campanya d'identificació dels seus clients fa molts mesos, encara que no totes han completat el procés.

El risc, per a aquells clients que no atenguin la sol·licitud o no llegeixin les cartes que el banc els envia, és el bloqueig del compte, que pot fer-se de forma automàtica a partir del 28 d'abril, i fins i tot abans, si el banc ha marcat un termini anterior.

És el que ha passat a molts clients del Popular, que va posar com a límit per identificar als seus clients el mes de febrer. Després dels avisos, va impedir inicialment als seus clients no identificats la contractació de productes i, entre el 25 i 26 de febrer, van bloquejar l'operativitat per realitzar ingressos en efectiu, pagament de xecs, reintegrament dels comptes d'estalvi o retirada d'efectiu, entre unes altres, com expliquen fonts del grup financer.

El grup que presideix Ángel Ron va iniciar les notificacions per carta a particulars el passat mes de setembre i al desembre les va estendre a les persones jurídiques. Les mateixes fonts precisen que quan un compte resulta bloquejada i el client intenta operar amb ell, el sistema informàtic genera un missatge amb la informació que falta per aportar, perquè l'usuari pugui lliurar-la i esmenar el bloqueig.

La llei, aprovada en l'últim mandat de José Luis Rodríguez Zapatero, és una transposició d'una directiva europea que pretén seguir el rastre de les operacions bancàries i posar fi als moviments de capital anònims. El seu desenvolupament es va produir amb bastant retard i el reglament que va detallar els documents a aportar i altres qüestions derivades de la seva aplicació, no va ser promulgat fins a maig de l'any passat.

A la majoria de clients -els que tenen domiciliada la nòmina, prestació o subsidi- normalment, només se'ls requereix aportar el DNI a la seva oficina bancària de referència i digitalitzar la seva firma. Però també hi ha bancs que demanden una Declaració d'Activitat Econòmica (DAE) en la qual el client ha de posar per escrit les seves fonts d'ingressos i responsabilitzar-se de la veracitat de la seva declaració, ja que en cas que es descobreixi que és falsa, el banc pot cancel·lar qualsevol dels seus contractes.

Però l'entitat amb la qual treballa actualment pot sol·licitar-li molts més documents, atès que la llei preveu diferents supòsits segons el perfil, ocupació professional del client o el tipus de serveis que tingui contractats. El reglament aprovat al maig passat obliga a les entitats financeres a sol·licitar documentació addicional quan apreciï en el client "riscos superiors a la mitjana".

Com explica una circular de BBVA a la seva clientela, se li pot requerir un o diversos documents dels següents: Un rebut d'una nòmina amb una antiguitat no superior als tres mesos; un certificat de relació laboral emès per l'ocupador; un certificat d'havers, pensió o subsidi; la declaració d'IRPF de l'últim exercici; el contracte laboral vigent; una declaració del Cens d'Obligats Tributaris; l'alta d'activitat en l'Agència Tributària (llicència fiscal); l'última declaració trimestral o anual de l'IVA o de retencions de l'IRPF; l'últim rebut del col·legi professional o el rebut de la Seguretat Social en el règim d'autònoms amb una antiguitat màxima de tres mesos.

BBVA encara continua alertant els seus clients i dóna de termini el mateix dia que marca la llei, el 28 d'abril, encara que ofereix realitzar els tràmits a través del seu web. En les cartes de CaixaBank, que també va iniciar la comunicació amb els seus clients fa mesos, s'explica que, arribat el termini, els usuaris no podrien treure diners dels comptes ni realitzar ingressos, que les transferències i traspassos quedarien retinguts en els comptes i que els rebuts domiciliats s'atendrien fins a esgotar el saldo disponible abans de la data de bloqueig.

Legalment qüestionable

No obstant, alguns advocats han qüestionat que les entitats financeres puguin bloquejar unilateralment els comptes corrents dels seus clients abans del 28 d'abril.

El bufet LexBCN Advocats va rebre una consulta d'un client a qui la seva entitat financera li havia bloquejat el compte corrent, al·legant que no disposaven del DNI escanejat de la persona que figurava com a cotitular.

Els advocats, asseguren que davant d'aquest cas van consultar el Banc d'Espanya, que els va assegurar que "els comptes bancaris només poden ser bloquejats per ordre judicial o per causa justa assenyalada pel Banc d'Espanya, i fins ara, la falta de DNI no és considera pel Banc d'Espanya com a justa causa de bloqueig del compte". Davant d'això, els advocats recomanen als clients afectats, que adrecin una queixa per escrit a l'entitat financera exigint del desbloqueig del compte advertint que, en cas contrari,tramitaran una reclamació al Banc d'Espanya.