Les llars espanyoles paguen el quart preu més car d'Europa per l'electricitat (el segon si es consideren només els principals països) i a més ho fan amb un rebut poc transparent, pràcticament incomprensible, com ha fet notar últimament José María Marín, president de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència

(CNMC), l'organisme encarregat de supervisar tot el que hi ha darrere de la factura. Del que paga una llar cada dos mesos surten els diners per retribuir la producció d'electricitat i el seu transport i distribució fins a la casa, però també un compte pendent perquè la central nuclear de Lemoiz mai va arribar a funcionar o el quilowatt a preu d'or que genera una central solar d'Argamasilla de Alba, per esmentar dos exemples invocats també per Marín en esmentar coses que, segons el seu criteri, potser no haurien de ser en el rebut.

Més del 60% del que els espanyols paguen per la llum està format per impostos, subvencions i càrregues financeres del passat, amb freqüència derivades d'errors de planificació o de concessions arrencades per les empreses a l'Administració. Una cosa és el rebut que arriba al consumidor i una altra els conceptes que hi apareixen (terme de potència, terme d'energia, lloguer de comptador i impostos) i una altra a on va cada euro de la factura.

Un primer repartiment elemental és el següent per una despesa mitjana anual de 1.000 euros en llum: 287 es dediquen a pagar l'energia, 214 a impostos i els 499 restants a un calaix de sastre anomenat "Peatges", costos que fixa l'Administració i que comprenen des de la retribució a l'empresa que transporta la llum en alta tensió al pagament d'una part de les nòmines de la mateixa CNMC.

L'energia i el mercat

Encara que els comptes varien segons qui els ofereixi, es pot dir que el cost ordinari de la generació d'energia suposa una mica menys d'un terç del rebut de la llum. Són els diners amb els que es paga a les empreses elèctriques pels quilowatts generats a centrals hidràuliques, nuclears i tèrmiques, així com una part de la retribució que per les seves produccions obtenen les instal·lacions d'energies renovables (parcs eòlics, centrals minihidràuliques, plantes termosolars i fotovoltaiques) i altres que tenen així mateix un tractament especial (cogeneració, combustió de residus...). Tota l'energia passa per un mercat majorista on diàriament es casen l'oferta i la demanda en una mena de licitació. El seu funcionament ha estat sovint sota sospita de manipulació per la gran capacitat d'influir en els preus de les principals elèctriques.

Moltes primes

S'estima que els incentius (primes) que per cada quilowatt produït reben les tecnologies renovables i altres subvencionades representen entre el 17% i el 20% de la factura. Espanya ha impulsat l'ús de les energies verdes a força de primes directes a la producció. El magne desenvolupament primer dels parcs eòlics i després de les plantes solars, protagonistes d'una bombolla especulativa en els anys previs a la crisi, va disparar el cost de les primes. L'actual Govern va retallar la retribució de totes les tecnologies, però el cost d'aquestes subvencions va arribar el 2014 a gairebé 7.000 milions.

Hi ha més subvencions

Encara es tendeix a assenyalar les energies renovables com les úniques subvencionades, l'estructura de la tarifa elèctrica inclou altres pagaments que poden tenir una consideració semblant. Les centrals tèrmiques de gas i de carbó, i abans també les nuclears i hidràuliques, reben, durant anys i encara que no produeixin res, els anomenats "pagaments per capacitat". La despesa de 2014 va fregar els 600 milions d'euros i comprèn incentius a la disponibilitat (uns diners per tenir les centrals disponibles per produir si el sistema ho requereix) i incentius a la inversió (per haver construït o modernitzat una central, per exemple).

Aquest capítol inclou també la prima que reben les tèrmiques per cremar el carbó estatal, mecanisme que fet i fet sosté el que queda de la mineria del carbó. Els pagaments per capacitat estan alleujant les pèrdues de desenes de centrals de cicle combinat (gas natural) que van promoure les grans elèctriques i que estan sense ús per la caiguda de la demanda i el protagonisme de les energies renovables en el mercat.

Més subvencions

Es paguen a Endesa gairebé 1.800 milions a l'any (la meitat amb càrrec a la tarifa i la meitat a compte de l'erari públic) pels costos extra que s'atribueixen a la prestació del servei elèctric a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla. I a través de l'anomenat servei d'interromprebilitat se subvenciona amb 550 milions la factura elèctrica de les indústries més intensives en consum.

Transport i distribució

Les xarxes de transport en alta tensió i les de distribució són monopolis naturals, sense competència entre empreses. Aquestes activitats s'emporten uns 6.600 milions a l'any i una mica més del 15% del que paga una llar per la llum.

El gran deute. El sistema elèctric espanyol arrossega un deute amb les grans elèctriques (Endesa, Iberdrola, Gas Natural-Fenosa, EDP-HC i E.On) proper als 30.000 milions d'euros. Aquest descomunal dèficit, acumulat des de 2002 i l'augment del qual s'ha frenat mitjançant pujades als consumidors i ajustos en les retribucions a les empreses, es finança amb càrrec a la factura. Els pagaments corresponents a l'últim any van suposar 2.900 milions i per sobre del 8% del rebut d'una llar mitjana.

L'herència nuclear

A hores d'ara, els consumidors espanyols encara estan pagant en el rebut de la llum costos associats a la moratòria nuclear, la paralització a partir de 1983, després de l'arribada de Felipe González al Govern, de grups atòmics en construcció o en projecte. Raons polítiques i econòmiques van motivar aquella decisió, que va comportar el pagament de compensacions a les elèctriques que es van liquidar a partir de 1996. La moratòria ha costat més de 5.700 milions i suposa entorn al 0,9% del rebut. Aquest any es completaran els pagaments amb 66,7 milions.

Impost sobre impost

La fiscalitat s'emporta un de cada cinc euros del rebut de la llum, gravada per dos tributs: l'impost especial sobre l'electricitat i l'IVA. El primer equival a un 4% i s'aplica a la factura sobre el terme de potència (la potència contractada) i el terme d'energia (l'energia consumida). Un cop afegit el tribut se suma el lloguer de comptador i tot això es grava a continuació amb l'IVA (el 21%, quan la mitjana europea està al 18%). Això és, en el rebut s'arriba a cobrar un impost, l'IVA, sobre un altre impost, el de l'electricitat.