CiU, ERC i PSC s'han alineat en la defensa del paper que van tenir les administracions públiques en la compra de Spanair, aerolínia que va fer fallida el 2012, i han rebutjat que d'aquesta actuació s'hagin de derivar responsabilitats polítiques, com sí ho estimen ICV, PP i Ciutadans (C's).
Així ho recullen les propostes de conclusions que els grups polítics del Parlament, a excepció de la CUP, han presentat sobre la fallida de Spanair i que serviran perquè la pertinent comissió d'investigació elabori el seu dictamen sobre aquesta qüestió.
El dictamen amb les conclusions que aprovi la comissió l'haurà de debatre i votar el ple del Parlament en una pròxima sessió, segons va informar ahir la cambra catalana.
El 2009, un grup d'empresaris catalans, amb el suport de la Generalitat -llavors governada per PSC, ICV i ERC- van decidir adquirir la companyia aèria Spanair amb l'objectiu de convertir l'Aeroport de Barcelona en un veritable "hub" internacional.
La companyia, no obstant això, va fer fallida i va cessar les seves activitats l'any 2012, ja amb el govern de CiU, després d'haver rebut ajudes multimilionàries per part de les administracions públiques.
En el seu informe de conclusions, CiU recorda que el suport institucional a aquest projecte va venir donat per dos governs diferents, primer el tripartit i després el seu, i que els estudis realitzats per consultores independents n'avalaven la viabilitat.
La formació nacionalista remarca que el fet que l'operació no tingués èxit "no comporta l'exigència de cap tipus de responsabilitat política", ja que l'actuació de les administracions va estar "justificada i guiada" per la consecució d'un interès comú, que era dotar El Prat dels mitjans per convertir-se en un aeroport amb connexions internacionals.
En aquesta mateixa línia s'expressa el PSC, que destaca que "els objectius de futur de la companyia eren consistents i el projecte empresarial viable" i que "no cal exigir cap tipus de responsabilitat política".
"Els responsables polítics prenen decisions que poden tenir un resultat fallit, encara que aquest no ha de ser necessàriament imputable a ells", assenyalen els socialistes.
ERC, de la seva banda, considera que la compra de Spanair era "una bona oportunitat" per impulsar les rutes internacionals al Prat i que l'objectiu últim de l'operació era "incidir positivament en l'economia catalana".
Per això, ERC veu "justificada" l'entrada de la Generalitat en l'accionariat de Spanair i subratlla que les inversions públiques es van realitzar "d'acord amb un consens polític clar i suficient".
"L'operació de Spanair no tenia voluntat de ser un projecte empresarial públic, sinó que es pot considerar que era un projecte polític de país", apunta ERC, que reconeix, això no obstant, que un dels problemes que va tenir aquest projecte és que les inversions públiques van superar les privades.
ERC considera també que Spanair i les administracions van actuar "amb absoluta celeritat" al prendre la decisió de declarar el concurs de creditors, malgrat que el jutjat mercantil número 10 de Barcelona ha qualificat com a culpable el concurs i ha condemnat el seu expresident Ferran Soriano i els membres del consell d'administració a pagar solidàriament 10,8 milions d'euros.
ICV-EUiA, que formava part del govern tripartit quan es va formalitzar la compra de Spanair, es mostra molt crítica amb l'operació pel fet que l'empresariat "no va apostar realment" per Spanair i no va invertir el necessari.
Els ecosocialistes creuen que la Generalitat no va valorar correctament els riscos que comportava la inversió i lamenta que no instés el concurs de creditors donada la situació d'insolvència de la companyia.
ICV-EUiA entén que d'aquest cas se'n deriven responsabilitats polítiques i també ètiques, donada la situació de crisi econòmica i social que vivia Catalunya quan es van dur a terme les inversions.
C's, de la seva banda, assegura que la companyia era inviable des del primer dia i que Spanair va ser "una operació política dels governs nacionalistes", "absolutament injustificada i perfectament evitable".
"Va ser una operació al servei de la política i no un projecte econòmic al servei dels ciutadans", afirma Ciutadans, que advoca perquè es depurin totes les responsabilitats polítiques i de gestió de tots els components del consell d'administració de Spanair i de tots els responsables polítics que van decidir invertir més de 180 milions d'euros de diners públics.
El PP considera també que la gestió al capdavant de Spanair va respondre més a criteris polítics i ideològics que a professionals i empresarials, i posa nom a qui són, segons la seva opinió, els responsables d'aquest fracàs: els alcaldes Jordi Hereu i Xavier Trias; el tinent d'alcalde Jordi William Carnes; els presidents de la Generalitat José Montilla i Artur Mas i els consellers Antoni Castells, Andreu Mas-Colell, Josep Huguet i Francesc Xavier Mena.
