A

lerta amb el futur immediat de l'economia, perquè la recuperació de les dades macro espanyoles pot ser un miratge a la vista dels símptomes preocupants que torna a oferir el panorama mundial. El comerç ha caigut en el primer trimestre de l'any un 10% respecte al mateix període de l'any anterior. Atenció, perquè és el segon enfonsament més fort. El primer, és clar, es va produir després de l'enfonsament de Lehman Brothers el 2008.

Els principals problemes vénen de la segona economia del món. La Xina ha reduït les seves importacions un 14,3% en els tres primers mesos de l'any, mentre que les seves exportacions han baixat un 2,7%. Tot això, en un context de baixada dels preus del petroli i de diner barat per la guerra de devaluacions. Si la Xina redueix les seves compres a l'exterior, significa que els països emergents tenen un greu contratemps, perquè és la principal destinació de les seves matèries primeres. Per a Europa, suposa més problemes per col·locar els seus preuats béns manufacturats.

L'economia xinesa, amb tot, ha crescut un 7%, que pot semblar molt vist des d'Europa, però la Xina necessita un impuls més gran perquè es noti al carrer. I això, en el cas que la dada sigui fiable, donat el control dels organismes estadístics oficials. Algunes fonts (no oficials) assenyalen, per exemple, que la producció d'energia amb prou feines creix. El gegant asiàtic té el crèdit i la construcció en reculada (les dades han tornat a les del 2009), mentre transforma el seu model econòmic basat en la inversió en un altre fonamentat en el consum, amb la finalitat que sigui menys dependent dels fluxos de capital i més estable. L'objectiu és lloable, però per ara les dades són pobres.

Si s'uneix a la caiguda també de l'economia dels EUA (0,7%) en el primer trimestre, podem veure quin panorama mundial ens envolta. Amb les dues locomotores amb símptomes d'asfíxia i la Unió Europea sense treure's de sobre els seus problemes de deflació, deute i atur, més el maldecap grec. Val que Espanya és un oasi en aquest mapa en els últims temps, però continua allunyant-se dels objectius de dèficit europeus, el que suposa una amenaça latent sobre els nostres caps. I l'atur, aquí segueix. Apareixen experts que ja parlen de la desocupació massiva com una característica estable de l'actual model econòmic: no es crea treball ni amb brots verds.

Això implica assumir que els que vénen per darrere viuran pitjor i això, ni més ni menys, suposa qüestionar el model capitalista actual. No ens pot sorprendre que els moviments en aquesta línia estiguin aflorant en tots els racons i des de baix. Potser és millor no pensar massa en el futur, perquè possiblement poques vegades ha estat tan incert com ara. O potser l'escèptica profecia d'El Guepard tornarà a ser certa?