El Banc Central Europeu (BCE) va aprovar ahir augmentar la provisió urgent de liquiditat per als bancs grecs, després que s'hagi intensificat la fugida de capitals. El consell de govern del BCE va decidir ampliar el màxim de liquiditat que poden demanar prestat els bancs grecs amb caràcter d'urgència, que fins ara se situava en 84.100 milions d'euros, si bé no s'han publicat xifres concretes.

El màxim òrgan executiu del BCE es va reunir de manera extraordinària per teleconferència per decidir ampliar la provisió urgent de finançament per als bancs grecs en més de 3.000 milions d'euros a petició del Banc de Grècia. El programa permet als bancs grecs finançar-se a través del Banc de Grècia, encara que a un interès més gran que el que demana actualment el BCE en les seves operacions ordinàries de refinançament, del 0,05%. A més, és Grècia la qual assumeix el risc creditici d'aquests préstecs. "En una teleconferència, el BCE va aprovar el finançament d'emergència extraordinària. No hi ha cap problema amb el finançament dels bancs grecs", segons una font bancària citada per l'agència Dow Jones. Esperem un resultat positiu de la reunió de dilluns", va afegir la font.

El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, va convocar una reunió extraordinària dels ministres de Finances de la zona de l'euro per a dilluns a les dues del migdia hora espanyola. Els caps d'Estat i de Govern de la zona euro es reuniran el dilluns a les sis de la tarda per abordar la situació de Grècia i evitar la seva sortida de l'euro, cosa que seria una amenaça econòmica i política perquè podria acostar-se a Rússia i la Xina

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, va dir ahir al Fòrum Econòmic de Sant Petersburg que era a Rússia enmig de les negociacions del seu país amb els creditors perquè Europa ja no és el centre del món. Els analistes preveuen que Grècia també acapararà l'atenció dels mercats la setmana que ve i que si persisteix el punt mort, augmentarà el nerviosisme en els mercats conforme s'aproximi el 30 de juny. A més, augmenta el perill d'aplicar controls de capital a Grècia, com va passar a Xipre el 2013, per la fuga de capitals després de la incapacitat del Govern grec i dels creditors d'arribar a un acord, segons analistes.

En el cas que es produeixin aquests controls de capital, Grècia seria el segon país de la Unió Europea després Xipre a aplicar-los.

La decisió d'introduir controls de capital en un país és del govern nacional amb la coordinació de la UE i no es poden aplicar si el país afectat no vol. Es calcula que dijous van sortir dels bancs grecs més de 1.000 milions d'euros. El governador del Banc de Grècia va dir que el sistema bancari grec és estable.

Per evitar el col·lapse, Grècia -que ha de tornar a l'FMI 1.600 milions el 30 juny, quan venç la pròrroga del rescat- hauria d'introduir ràpidament controls de capital, encara que amb l'augment de la provisió urgent de liquiditat el problema es va solucionant a molt curt termini. Grècia ha de pagar al BCE, com a molt tard el 20 de juliol, 4.200 milions d'euros, cosa que sembla impossible si abans no s'arriba a un acord entre les parts.