Les cambres de comerç de Sant Feliu de Guíxols i Palamós han anunciat la seva voluntat de fusionar-se. Es tracta del prirmer procés d'aquestes caractertístiques a Catalunya i la Generalitat, que ha de tutelar-lo, veu amb bons ulls que altres corporacions empresarials segueixin el mateix camí.

En declaracions a Diari de Girona, el secretari general d'Empresa i Ocupació, Xavier Gibert, considera que "el paper de les cambres en el teixit empresarial i econòmic segurament ja no s'adiu amb el el mapa camaral que va quedar dissenyat fa molts anys". Per això, Gibert creu que, sempre que sigui de forma voluntària i consensuada, qualsevol procés de fusió "nosaltres el veiem bé" sempre que "ajudi al teixit empresarial a ser més efectiu". "Determinats processos de fusió poden entrar absolutament dins la lògica i als que hi entrin, i que vinguin a mes formulats de baix a dalt, la Generalitat els hi donarà tot el suport i tot el recolzament", va dir.

D'altra banda, Gibert admet que la nova llei de cambres catalana, pendent d'aprovar-se des de fa mesos per adaptar-se a la normativa estatal, no s'aprovarà abans de les eleccions de finals de setembre i, per tant, serà el nou parlament el que "haurà de coneixer definitivament del projecte de llei que organitzi o que vulgui donar aquest horitzó definitiu i de modernitat a les cambres de comerç". Una normativa que haurà de contemplar quines funcions s'atribueixen a aquestes agrupacions empresarials que tenen el caràcter de corporació pública, tot i estar formades per empreses privades.

Des del govern s'ha apostat perquè les cambres assumissin alguns serveis que desenvolupa l'administració, si bé les retallades ha fet que aquests fossin pocs i no solucionessin les finances de les cambres, que han hagut de retallar les seves estructures de forma considerable després que el darrer govern Zapatero suprimís el recurs cameral permanent, a través del qual totes les empreses (sobretot les grans) contribuïen al sosteniment d'aquestes corporacions.

Per Gibert, la incertesa i certa paralisi que viuen les cambres es deu més a aquest fet que a la falta d'una nova llei o a que encara no hi hagi data prevista per a les eleccions que han de renovar els seus òrgans de govern i que s'haurien d'haver celebrat l'estiu de 2014.

La Generalitat atribueix el retard en el procés electoral a l'Estat. "El govern de Madrid és qui posa en verd el semàfor de sortida de les eleccions, no la Generalitat i els altres governs autonòmics", diu el secretari general d'Empresa, que, no obstant, admet que "si el govern central no ho ha tirat endavant el procés és perquè encara hi han àmbits territorials en els quals no s'ha fet l'adaptació a la llei estatal".

La falta de convocatòria electoral fa que hi hagi presidents de cambra o membres dels plens que ja havien anunciat la seva intenció de no seguir en el càrrec que continuïn assumint aquestes responsabilitats, com a mínim, dos anys més dels previstos inicialment. Gibert admet que aquesta situació no és la ideal, però recalca que és legítima i que hi ha mecanismes per substituir aquells que vulguin deixar el càrrec.