Les comarques gironines acumulen sis anys consecutius de descens dels preus de l’habitatge. Segons el Ministeri de Foment, el màxim històric de preus es va tocar a mitjan 2008. Des d’aleshores, el preu mitjà dels pisos a la demarcació acumula un descens del 35%. Paradoxalment, en el mateix període, el valor cadastral dels mateixos immobles ha registrat un creixement mitjà del 13,5%. Si ampliem el recompte a la darrera dècada, el valor cadastral ha augmentat en un 24 per cent.

El valor cadastral mitjà d’un immoble urbà a la demarcació de Girona se situa aquest any en 52.210 euros. L’any 2008 tot just arribava als 46.000. Per llei, l’estimació del Cadastre no pot superar el 50% del que costaria un habitatge en una transacció comercial comuna.

L’àrea metropolitana de Barcelona compta amb el valor cadastral més elevat de Catalunya (80.855 euros). El segueixen les comarques centrals (59.338 euros), les comarques gironines (52.210 euros), les comarques de Ponent (49.857 euros ), el Camp de Tarragona (45.132 euros), l’Alt Pirineu i Aran (39.886 euros), i les Terres de l’Ebre (34.804 euros).

Per fixar el valor cadastral, l’administració té en compte diverses circumstàncies objectives, com la seva localització, els costos de la construcció, la qualitat i antiguitat de l’edifici, el valor de mercat del sòl o el cost de construcció.

Cassà, el més car

D’entre els grans municipis gironins, el que té el valor cadastral més elevat és Cassà de la Selva, amb una mitjana que de 82.112 euros. Segons dades de l’Institut Català d’Estadística, Castell-Platja d’Aro (81.061 euros) és el segon gran municipi gironí en el rànquing. Molt més lluny queden Palamós (71.878 euros de mitjana), Figueres (65.657), Roses (61.815), Olot (61.495) o Girona (45.731).

Si tenim en compte només l’evolució del darrer any, en la majoria de municipis els preus s’han mogut poc.

L’excepció és Figueres, on el valor cadastral s’ha incrementat un 18%. També destaquen els increments anuals de Calonge (15,4%) o Lloret (11%), o l’acusat descens d’Olot (-15,9%)

L’evolució del valor cadastral té consequ?ències en el rebut que anualment paguen els propietaris per pagar l’Impost de Béns Immobles (IBI). Tot i que la base imposable és el valor cadastral, la llei atribueix als ajuntament la capacitat per determinar els tipus impositius, així com per articular determinats beneficis fiscals, que finalment acaba determinant la quota de l'impost.

Segons l’Institut Català d’Estadística, el rebut mitjà que paguen els propietaris gironins per l’IBI es va situar en 425,2 euros l’any 2014, últim exercici amb dades disponibles. Després del que paguen a l’àrea metropolitana de Barcelona (541 euros) és el més elevat de tots els àmbits territorials de Catalunya.

El Baix Empordà (500,8 euros) és la comarca gironina on es paga més IBI. A l’extrem contrari, hi ha el Ripollès (320,3 euros).

Com passa amb el valor cadastral, durant la crisi econòmica, l’IBI no ha parat de pujar tot i que el valor dels immobles ha baixat. A Girona, des de 2008, l’increment del rebut mitjà ha estat proper al 30%.

I és que els ajuntaments han compensat la caiguda d’altres ingressos (ICIO, plusvàlues, o llicències d’obres) amb més pressió sobre els propietaris.

La situació no es dóna només a Girona. En el conjunt de Catalunya i de l’Estat, mentre la majoria d’impostos (IRPF, IVA, impostos sobre els carburants i l’alcohol, etc.) han registrat descensos de la recaptació atribuïbles a la crisi, l’IBI manté una tendència a l’alça envejable.

Des que es va aprovar la seva creació l’any 1989 -va néixer de la fusió de la contribució territorial rústica, urbana i de l’impost sobre solars- la seva recaptació ha crescut cada any. I l’exercici que menys ho va fer va ser el 4,4% de l’any 1999.