El potent sector alimentari gironí haurà de prescindir un any més del mercat rus, que l'any 2012 va comprar productes a empreses de la demarcació per valor de 82 milinos d'euros. El principal perjudicat serà el sector carni gironí -el primer a patir les restriccions imposades pel govern de Rússia-, que en cinc anys va multiplicar per quatre les seves exportacions a aquest país, fins als 71,3 milions d'euros.

Ahir, el president rus, Vladímir Putin va signar l'ordre per estendre les restriccions a la importació de productes alimentaris europeus durant un any més, en resposta a les sancions de la Unió Europea per la crisi d'Ucraïna. L'ordre va entrar ahir mateix en vigor. «He signat un decret per estendre certes mesures econòmiques especials per garantir la seguretat de la Federació Russa», va manifestar Putin segons el mitjà digital Russia today. Aquest moviment arriba en resposta a la decisió de la Unió Europea de dilluns passat d'estendre les sancions contra Rússia durant sis mesos.

Les sancions contra Rússia es van imposar per primer cop l'1 d'agost del 2014, i el país que lidera Vladímir Putin hi va respondre el 7 d'agost prohibint la importació de carn de vedella, de porc i de poltre, així com de peix, formatge, llet, fruita i verdura d'Austràlia, el Canadà, la Unió Europea, els Estats Units i Noruega. En el cas espanyol, al·legant problemes sanitaris, el veto als productes carnis ja va començar l'any 2013.

La Unió Europea ha prolongat aquesta setmana les sancions econòmiques contra Crimea i Sebastopol en considerar que aquests territoris s'han «annexionat il·legalment» a Rússia. L'ordre estarà vigent fins al 23 de juny del 2016, i inclourà una prohibició en la importació de béns de Crimea, així com fer qualsevol inversió a la regió.

El coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball, va explicar que l'ampliació durant un any més del veto rus «estava quasi cantada si Europa perllongava també les sancions a Rússia» per la crisi d'Ucraïna. Caball critica que sigui el sector agrari «qui acabi pagant els plats trencats per una decisió política» i, per això, defensa que també han de ser les autoritats comunitàries les que plantegin «quin tipus de compensacions o com s'articulen les solucions per tal que el sector agrari no es vegi perjudicat». «No pot ser que unilateralment prenguem decisions perquè ens interessa però qui acaba perjudicat no se'ls compta per a res», sentencia.

De la mateixa manera que ja va defensar a Brussel·les la setmana passada, el sindicat reclama que «els mecanismes si al sector se li enfonsen els preus, han de funcionar» i «el que no val», per Caball, «és que no es tingui en compte que és un problema creat políticament per aportar-hi solucions i es digui que no hi ha una compensació i que no vulguin posar els mecanismes que existeixen per quan hi ha dificultats en el tema de mercats». «Això és inadmissible», pel coordinador nacional d'Unió de Pagesos.

Des de JARC-COAG qualifiquen l'anunci del president rus de «molt mala notícia» tenint en compte que «l'any passat el sector agrari ja en va patir els efectes i les mesures que es van prendre des de Brussel·les no resolen el problema de cara al productor», segons el president de JARC, Francesc Boronat.

Cal recordar que les mesures empreses per la Comissió Europea es van enfocar sobretot en el sector fructícola i van consistir en la retirada de fruita a través de les Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses i de les empreses elaboradores de sucs «però el que arriba al pagès, la veritat que és molt poc».