La Sindicatura de Comptes situa entorn dels 260,5 milions, la majoria d'ells públics, les aportacions en forma de préstecs o bé de capital que va rebre l'aerolínia Spanair dels seus accionistes entre els anys 2009 i 2012. La xifra supera els 218 milions que figuren en les conclusions de la comissió d'investigació del Parlament, tancada recentment.
Així es desprèn de l'informe dedicat a l'aerolínia amb el qual la Sindicatura dóna compliment a una resolució aprovada pel Parlament. No obstant això, aquest ens fiscalitzador del sector públic català evita a l'informe esmentat xifrar l'aportació de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona a aquesta aerolínia.
Com a conclusió del seu treball, la Sindicatura aporta un complex diagrama per a cada any d'aquest període en el qual diferència els préstecs de les aportacions de capital o d'un altre tipus.
A cadascun d'aquests diagrames, la Sindicatura intenta enllaçar el recorregut dels fons públics des de les dues institucions fins que van a parar a Spanair.
L'informe posa de manifest que el 2009 Spanair va rebre del seu principal accionista, Iniciatives Empresarials Aeronàutiques (Ieasa), que llavors controlava un 80,1% de l'aerolínia, 80 milions en forma de capital.
El 2010, aquesta mateixa societat, participada al seu torn per Fira de Barcelona, Catalana d'Iniciatives, Iticsa i Volcat, va concedir un préstec de 7,5 milions a Spanair i li va aportar capital per 62 milions d'euros.
El 2011, Fira de Barcelona va prestar 10 milions a l'aerolínia, l'Institut Català de Finances 9,5 milions més i Avançsa, el holding industrial de la Generalitat, li va concedir dos préstecs participatius, un de 56 milions i un altre de 15 milions, mentre que el seu accionista principal, Ieasa, que controlava llavors un 86 % de Spanair, li va injectar aquell any 10,5 milions en forma de capital.
El mes de setembre passat, el jutjat mercantil número 10 de Barcelona va qualificar de culpable el concurs de Spanair i va condemnar el seu expresident, Ferran Soriano, i els membres del Consell d'Administració a pagar solidàriament 10,8 milions d'euros.
