La societat i l´economia són cada vegada més digitals. La gran banca intenta adaptar-se a aquests canvis. Ho hem vist recentment amb el BBVA, que ha canviat la seva cúpula directiva per afrontar «la transformació digital». A principis d´any, el president de l´entitat, Francisco González, advertia que milers de bancs corrien el risc de desaparèixer davant l´auge d´alternatives tecnològiques que oferien un servei millor al tradicional monopoli del sector bancari.

Fa uns dies, PwC i l´IE Business School presentaven l´estudi «Els mitjans de pagament, un paisatge en moviment», segons els quals, els nous mitjans de pagament -targetes virtuals, contactless, aplicacions mòbils, pagaments amb mòbil (wallets)- s'estan obrint pas a Espanya, en un mercat encara marcat per l'ús majoritari de l'efectiu, de les targetes de dèbit i crèdit i les transferències.

L'estudi conclou que els diners en efectiu (que ara utilitzen el 100% dels espanyols), la targeta de dèbit (90,8%), el pagament per transferència (85,8%) i la targeta de crèdit (76,6%) segueixen sent els mètodes de pagament més utilitzats al nostre país. No obstant això, les noves fórmules van guanyant a poc a poc terrer. Entre totes elles, Paypal és la més coneguda (més de la meitat dels usuaris assegura haver-la utilitzat, un 67% en el cas dels que tenen entre 25 i 34 anys). També s´utilitzen els pagaments amb talons (un 38,8%) i els pagaments amb càrrec a la factura del mòbil (25%). Apple Pay, sense ni tan sols haver arribat a Europa, està considerada com una de les opcions amb més projecció. Altres fórmules també noves, com les targetes virtuals o el contactless, encara que en menys mesura, són usades pel 18% i el 15,2%, respectivament.

El document també analitza la relació entre les diferents formes de pagament i el volum dels imports a abonar. En general, els usuaris estan disposats a abonar qualsevol quantitat de diners, encara que sembla que la resistència a operar amb un determinat mitjà de pagament augmenta conforme puja la quantitat.

Són especialment evidents en el cas de l'efectiu i la factura mòbil, on el 51% i el 82% dels enquestats, respectivament, no pagarien un import elevat. En el cas de les noves formes de pagament, la que menys confiança inspira, sempre per a quantitats altes, és la targeta contactless.

Però, quins atributs busquen els usuaris a l'hora de decantar-se per un mitjà de pagament o un altre? La resposta és que esperen un compendi d'utilitat, comoditat, seguretat i garantia. En aquest últim àmbit, el de la confiança, el 81% dels usuaris asseguren que els bancs són l'agent que més garanties li genera, per davant de les companyies tecnològiques -64,4%- i les empreses de telefonia -53,8%.

La creixent proliferació dels pagaments a través d'internet i, sobretot, del telèfon mòbil està canviant la fisonomia del sector a tot el món. L'actual statu quo, en el qual els bancs tenen una posició dominant, està amenaçat per l'aparició de nous i potents competidors (gegants tecnològics, operadores de telecomunicacions, fabricadores de mòbils, empreses de distribució, start ups€).

En aquesta batalla en què les fronteres dels negocis són difuses, els bancs no solament han de defensar els seus nínxols de negoci actuals -efectiu, transferències, targetes€- sinó que poden atacar altres territoris d'ingressos nous com el pagaments mòbils, els moneders electrònics o la facturació electrònica. En total, el que està en joc és un mercat d'uns 20.000 milions de dòlars a tot el món.

El que sembla indubtable és que en el centre d'aquesta metamorfosi en els pagaments hi ha el telèfon mòbil.

Des de la seva popularització en la dècada dels 90, els dispositius mòbils han actuat com a depredadors digitals substituint, en més o menys mesura, càmeres fotogràfiques, llibres, reproductors de música, rellotges€

L´interrogant que queda per resoldre és si això mateix passarà amb els mitjans de pagament i quan temps tardarà a arribar.

Finalment, de l'estudi es desprèn que l'evolució futura del sistema de mitjans de pagament estarà condicionada per dos grans elements transversals: la regulació i la seguretat. La regulació, que té un gran impacte en els models de negoci, es desenvolupa en diferents capes (sectorials, de canal, de producte, etc.) i està molt fragmentada geogràficament.

La seguretat és un altre factor clau, en el qual intervenen elements objectius -fins a quin punt les transaccions són realment segures- i també subjectius -la percepció, certa o no, de la realitat. Cap mitjà de pagament nou prosperarà si l'usuari no està convençut que els seus diners no corren perill.