El tècnics d'Hisenda agrupats al sindicat Gestha estimen que l'avançament de la reforma fiscal aprovada pel Govern tindrà un abast molt limitat per a la majoria dels ciutadans. De fet, els ?contribuents catalans s'estalviaran una mitjana de 117 euros a l'any, però aquells amb rendes més baixes (ingressos fins a 12.450 euros), pràcticament ni ho notaran, ja que tan sols estalviaran 4 euros anuals.

Segons els càlculs realitzats per Gestha a partir de l'estimació del cost per al Govern, la reforma fiscal augmenta la desigualtat, atès que beneficia un grup de contribuents molt reduït, precisament el de rendes més altes. En concret, més de 109.000 catalans que declaren més de 60.000 euros, el 4,23% del total, s'embutxacaran més de 885 euros anuals gràcies a la rebaixa.

Amb les noves tarifes de la renda general de l'IRPF, els tècnics d'Hisenda calculen que el gruix de l'estalvi queda limitat una vegada més als ciutadans amb ingressos més alts. Així el 2,09% del total de catalans més rics acapara paradoxalment més estalvi que gairebé el 60% dels assalariats i autònoms, en total més d'1,5 milions de persones que ingressen menys de 20.200 euros a l'any.

El Govern no només s'ha limitat a avançar les rebaixes promeses per a l'IRPF sinó que també a partir de juliol es redueixen les retencions a les rendes de l'estalvi on es repeteix el model de desigualtat fiscal.

Així, els grans beneficiats d'aquesta reforma tornen a ser els que perceben ingressos més alts en concret els 14.333 catalans que obtenen rendes del capital per sobre de 50.000 euros, que són només el 0,75% del total, i acaparen més d'un terç de l'estalvi global. Gràcies a la reforma, aquest grup aconseguirà un estalvi anual mitjà de 929 euros.

Aquestes xifres contrasten amb les rendes de capital més modestes -de fins a 6.000 euros-, les que ingressen la major part dels ciutadans. El 94,5% dels declarants catalans aconseguirà ficar-se a la butxaca 9,3 euros a l'any amb aquesta rebaixa, una quantitat considerablement inferior a la que s'embutxacaran les rendes més altes.

Debat al Congrés

El reial decret que conté l'avançament de la rebaixa de l'IRPF i la baixada de la tarifa elèctrica va evidenciar ahir al Congrés la distància existent durant la legislatura entre les idees del Govern i les de l'oposició, que va criticar amb duresa la rebaixa impositiva de l'Executiu.

El discurs de l'Executiu va ser contestat pels partits opositors per considerar que el reial decret fomenta la desigualtat i per entendre que és electoralista i insolidari, a excepció de UPyD, que va qualificar la rebaixa fiscal com un alleujament, encara que sigui «limitat i temporal».

En la defensa del reial decret, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va acusar el PSOE d'«oposar-se a tot» però, va precisar, que negar-se a abaixar impostos, abaixar el preu de la llum i a que els miners es puguin prejubilar és «anar més enllà del que qualsevol guió exigeix».

Prèviament, el portaveu d'Hisenda socialista, Pedro Saura, va acusar al ministre d'agafar els diners de la butxaca de les rendes mitjanes i de treballadors per passar-los al de les rendes més altes i les grans corporacions.

«Quan tracta de comprar vots per cinc euros (d'estalvi mitjà per a les rendes més baixes), la gent no el creu», va afirmar Saura, qui també va definir com a «electoralisme bast» les mesures que afecten el sector elèctric.