la presidenta del Banc Santander, Ana Botín, complirà dimecres el seu primer any al capdavant de l'entitat, dotze mesos carregats de canvis i en els quals no només ha nomenat una nova cúpula directiva, sinó que també ha modificat la política de dividends i ha col·locat al client al centre d'una nova estratègia "senzilla, personal i justa".

La mort sobtada del seu pare, Emilio Botín, en la matinada del 10 de setembre de 2014, no va fer més que accelerar de forma abrupta el final d'un procés per al qual aquesta executiva portava preparant- se durant tota la seva vida professional, especialment en la seva darrera etapa, quan va dirigir amb èxit la filial britànica del Santander.

En un any marcat per la recerca d'un estil propi, Ana Botín no ha fet grans compres, encara que sí ha pres algunes decisions molt criticades en el seu moment, com la retallada del dividend o la macroampliació de capital per un import de 7.500 milions d'euros que el mercat va rebre amb recel.

La seva primera intervenció com a presidenta del grup va tenir lloc cinc dies després de la mort del seu pare, davant una Junta extraordinària d'accionistes que havia estat convocada en principi només per aprovar una ampliació de capital per comprar el 100% de la seva filial brasilera, però que es va convertir en el seu debut com a presidenta. Allà, Ana Botín va llançar un missatge de confiança i va assegurar que l'estratègia de l'entitat amb ella al capdavant seria "de continuïtat, la mateixa que ha fet del Santander un dels bancs més grans i amb més èxit" del món.

No obstant això, la primera notícia bomba va arribar molt poc després del seu desembarcament a la Ciutat Financera de Boadilla del monte, seu principal del Santander, en substituir el conseller delegat, Javier Marín, pel director financer, José Antonio Álvarez. Aquest canvi va agafar a tothom per sorpresa, ja que Marín portava poc més d'un any en el seu lloc, de manera que es va interpretar com la conseqüència d'una suposada falta de sintonia amb ell.

Poc després arribaria una renovació més profunda de la cúpula directiva, amb el nomenament de José García Cantera, responsable de Santander Global Banking & Markets i antic conseller delegat de Banesto, com a substitut de José Antonio Álvarez al capdavant de la divisió Financera i de Relacions amb Inversors.

A continuació, l'entitat va decidir simplificar la seva estructura organitzativa i reduir a onze les quinze divisions corporatives que tenia, al mateix temps que va nomenar conseller executiu al vicepresident Rodrigo Echenique.

Ampliació de capital

Després d'aquests canvis va arribar una de les decisions més polèmiques d'aquests primers mesos, que va ser la inesperada ampliació de capital per import de 7.500 milions d'euros, que li va costar a l'acció del Santander perdre aquest dia el 14% del seu valor en borsa, el davallada més significativa dels últims 16 anys.

Des de llavors, la trajectòria de l'acció no ha estat molt positiva, igual que la de la resta de grans valors, especialment després de les darreres catàstrofes causades per Grècia i la Xina, amb el que la capitalització del Santander ronda actualment els 74.600 milions d'euros, després de superar els 100.000 a l'abril.

De fet, la capitalització actual també està lluny dels 92.907 milions en què se situava poc abans de la mort de Botín pare, encara que cal tenir en compte que llavors encara no s'havia fet l'ampliació de capital, justificada com una forma de guanyar múscul per seguir creixent.

També al gener, l'entitat va anunciar una retallada de 20 cèntims en el dividend anual, que fins llavors havia estat de 0,60 euros per acció en quatre pagaments, un dels quals en efectiu i la resta a triar entre efectiu i accions, per la qual cosa havia de fer constants ampliacions de capital, amb la consegüent dilució del valor. D'aquesta manera, l'entitat va canviar d'estratègia, encara que va ser molt criticada per reduir la quantia del dividend en un 60%, en donar prioritat a l'abonament en efectiu, ja que va imposar aquesta opció en tres dels quatre pagaments.

D'altra banda, el Santander tampoc s'ha quedat fora de l'última gran "guerra" del sector, la de les comissions, ja que és una de les entitats que es van a unir al BBVA i a La Caixa per cobrar una comissió de dos euros als no clients per utilitzar els seus caixers.