Economia i política. Una posa la música i l'altra balla. O a l'inrevés. Segons el moment. Ho tornem a veure aquests dies amb la prima de risc, i ens comencen a tremolar les cames recordant aquell estiu de 2012 que els butlletins informatius obrien amb la fatídica xifra, augurant gai?rebé la fi del món. Les dades estan molt lluny d'aquell rècord dels 638 punts bàsics, però la preocupació comença a condir després de setmanes de lent però constant repunt del temut indicador. I ja se sap que por, incertesa i mercats formen una combinació de la qual no sol sorgir res bo. La prima de risc espanyola estava al maig en 125 punts bàsics i en els últims dies ha superat els 140. I mentrestant, Itàlia, el veí al qual tots els analistes miren, marca una tendència oposada: de 135 punts al maig a situar-se entorn dels 115.

Gairebé tots coincideixen en l'arrel política d'aquest episodi. Molt a prop hi ha les eleccions catalanes (plebiscit per als sobiranistes), un punt en l'horitzó després del qual sorgeixen enormes incerteses i dubtes, sigui quin sigui el resultat. I uns mesos més enllà hi ha les eleccions generals, amb una fragmentació del vot a la vista i la previsible entrada en els cercles de comandament dels partits emergents. L'economia és conservadora, anticipa no ja la inestabilitat, sinó el risc d'inestabilitat, i la prova del nou és l'evolució recent de la prima de risc. Això diuen els especialistes (els de el BBVA, per exemple) i la lectura cau bé al Govern, és clar. Quin governant no vol ser exemple d'estabilitat i calma absoluta financera?

No obstant això, apareixen veus alternatives que diuen que no, que hi ha factors purament econòmics de pes, com la dependència més forta d'Espanya (en comparació d'Itàlia) per finançar-se amb capital estranger, la possible desacceleració de l'economia (els propis analistes del BBVA redueixen la previsió de creixement en el tercer trimestre al 0,6 %, gairebé la meitat del que pronostica De ?Guin?dos) o l'auge del deute extern, que va tocar rècords fa pocs mesos. Tot això, a més, en un moment global de poc risc inversor davant la patacada xinesa.

El que és real és que mentre Itàlia creix al 0,7% i Espanya (?al?menys fins ara) al 3%, les dades de la prima de risc indiquen que els inversors comencen a preferir al país transalpí dins de l'Europa del Sud. I convé tenir-ho en compte, perquè cada punt bàsic que augmenta la prima de risc suposa que Espanya ha de pagar més pels interessos del deute i que té més dificultats per finançar-se.