L'economista Ángel de la Fuente, l'expert del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en finançament autonòmic i responsable de les balances fiscals, acaba de publicar un estudi en el qual recalcula les necessitats de despesa de les comunitats reajustant els indicadors i introduint-ne d'altres, que després trasllada al finançament. El nou sistema de càlcul certifica que Catalunya -a la que atribueix menys necessitats de despesa que les actuals- no estaria infrafinançada, ja que se situaria en la mitjana espanyola.

La "nova fórmula", explica el director de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), "no canviaria apreciablement" la distribució del finançament per "habitant ajustat" (que és la població de dret corregida per diversos factors), encara que "reduiria en alguna mesura el sobrefinançament aparent de les comunitats situades a la cua superior de la distribució en corregir a l'alça les necessitats de despesa de gairebé totes elles, i molt especialment les de les comunitats més petites".

En el cas de La Rioja s'aprecia clarament: Amb el repartiment actual, gaudeix d'un finançament del 119-120% (la mitjana és 100%). Amb el recàlcul de De la Fuente, estaria en el 113%. És a dir, li sortiria un menor sobrefinançament. Tot i que la clau és que certificaria que està primada pel sistema i, a més, quedaria en evidència que hi ha 6-7 punts de diferència entre la situació actual i el nou càlcul, que no tindrien cap justificació i caldria eliminar ja.

La situació a la Comunitat Valenciana no varia pràcticament: En la gràfica s'aprecia que tant amb el repartiment actual com amb la proposta de l'expert seguiria en el 93%, a 7 punts de la mitjana. Múrcia sí baixaria més d'un punt i se situaria també al 93%. València i Múrcia serien les més maltractades pel sistema, juntament amb Andalusia i Madrid.

La nova fórmula comporta que Catalunya, les necessitats de la qual es redueixen un 2,2% (la major rebaixa), no estaria infrafinançada, en passar del 97% al 100%. Com Catalunya, Canàries estaria en la mitjana estatal.

A partir d'aquí vindrien les sobrefinançades. Castella-la Manxa, Aragó, Balears, Galícia, Astúries i Castella i Lleó tenen variacions entre el repartiment actual i la proposta del savi de Montoro que no arriben a l'1%. Les més beneficiades pel canvi, refereix l'economista, serien les regions petites. Cantàbria, amb una necessitat de despesa un 2,7% més gran, passaria del 125% al 121%. A Extremadura li atorga un 2,4% més de necessitat, i rebaixaria l'infrafinançament del 115% al 112%.

La importància de l'informe de De la Fuente és que l'ha llançat "amb l'ànim d'estimular la discussió informada de cara a la propera reforma del sistema de finançament autonòmic". I com treu les seves dades? El sistema es basa en la idea que la prestació dels serveis no costa el mateix a les autonomies en funció de les seves característiques, de manera que, per garantir un nivell similar, unes necessiten més assignació.

Així, s'apliquen uns indicadors (població protegida equivalent en sanitat, població en edat escolar de 0-16 any o majors de 65) i uns factors correctors (superfície, dispersió de la població i insularitat) que corregeixen a l'alça o a la baixa la població de dret.

D'aquí surt la "població ajustada". El que fa De la Fuente és un recàlcul d'aquesta xifra ponderant els indicadors a partir del pes real de les competències en la despesa, distingint la població universitària o introduint correccions per nivell de preus i renda.